Mubàrak obre foc

El discurs pronunciat ahir pel vicepresident d'Egipte, Omar Suleiman, els morts per trets registrats entre els manifestants de l'oposició i les agressions a periodistes no fan albirar res de bo: un règim autocràtic, blindat per la policia i que no vol testimonis. La dramatúrgia no és ni nova ni original, però ha estat tantes vegades efectiva per entorpir processos de democratització, quan no ho ha estat per tallar-los, que, en una setmana -de divendres passat a avui-, s'ha passat de l'esperança en el canvi sense violència al risc d'una violència en progressió que impedeixi o ajorni el canvi.

Les disculpes del primer ministre, Ahmed Xafiq, tenen poc valor quan, al mateix temps, Suleiman recorre a la teoria de la conspiració universal ordida des de l'exterior per explicar l'esclat social als carrers. I encara són menys creïbles quan coincideixen en el temps i l'espai amb les coaccions als periodistes, a qui l'Exèrcit diu que vol evacuar per garantir-ne la seguretat quan tot indica que l'objectiu que persegueix és l'apagada informativa; deixar que el gran garrot actuï sense llum ni taquígrafs.

Si algú s'havia pensat, portat per un possibilisme il·limitat, que el president Hosni Mubàrak podia facilitar una transició suau, de l'estil de la revolució tunisiana, la situació al carrer a partir de dijous sembla que el desmenteix. Perquè la realitat és que, malgrat el guant de seda de Barack Obama i de la prudència extrema de la UE, el règim egipci no està disposat a extingir-se sense més ni més i deixar que el canvi segueixi el seu curs tutelat per l'Exèrcit.