Un joc mil·lenari educatiu

En una de les seves amenes cròniques urbanes,Edwin Winkelsparla dels «taulers buits de la infància». Aquests taulers són els dels jocs d'escacs. En una carpa de l'avinguda de Mistral s'havia preparat un torneig d'escacs escolar.

Hi ha 18 taules però només hi ha comparegut un nen,Manuel Pulido,de 10 anys. Després hi compareixen dos nens més, que voldrien jugar-hi però que no en saben.Winkelsho comenta: «Són temps de Play Station, de Wii, XBox. El ritme d'aquest joc, pausat, sol ser oposat a la majoria de videojocs».

Hi ha versions que situen l'origen dels escacs a l'Índia o a Egipte. Amb successives modificacions, és un joc que ja era molt estès cap a l'any 1000 i que triomfava entre la gent noble. I en el llunyà 1010 ja en tenia el comteErmengol Id'Urgell. Jo ignorava aquests antecedents quan jugava a escacs, als 8 o 9 anys. Hi jugava amb els pares, amb els germans, amb els amics. No és que fos una obsessió, sinó un entreteniment ocasional. Ara penso que molta gent sabia jugar a escacs, d'una manera tan senzilla com es vulgui, més estimulant que no pas competitiva.

Té raó el periodista: ara són temps de jocs electrònics i, si no m'equivoco, l'aficionat als escacs pot jugar-hi contra una màquina. És possible que l'esforç mental sigui el mateix. Però els nens de l'escola d'enManuelque no van comparèixer a participar contra els companys de l'escola potser tampoc hi deuen jugar a casa, contra una màquina.

És bonic veure com juguen a escacs dos noiets. Com dubten, com es mosseguen el llavi, com es passen una mà pel cap. Mentrestant, pensen. I a vegades alcen el cap del tauler per observar l'expressió del contrincant. Insinua el gest d'avançar un alfil, però deixa el moviment aturat, intentant endevinar si el contrincant fa cara de preocupat -la jugada és bona, doncs- o se li escapa un petit somriure. Vol dir que ja té una bona resposta preparada.

Notícies relacionades

Un sistema ferroviari amb peus de fang

Més Europa

Jugar una partida d'escacs suposa, a més d'exercitar un mecanisme, integrar-se en una situació. Són tres elements en contacte: el tauler, l'altre i jo. Un joc de reflexions, d'espera, de decisions i d'encert o fracàs.

Els jocs electrònics són molt estimulants. Cap generació havia crescut amb tants recursos. Però els escacs també proposen un àmbit formatiu. Entre altres coses, s'aprèn a recollir la victòria o la derrota cara a cara amb l'adversari. Sense cridòria. Les manifestacions excessives són mal vistes. Un joc mil·lenari pot ser ara alliçonador.