Perles del paper
Paraules que curen, sous que fereixen
Obama recupera crèdit entre la seva gent mentre Aznar i González en perden
Paraules que curen, sous que fereixen_MEDIA_1
Seria un plaer recrear-se una bona estona a treure-li punta a com la crida d'Obamaa «parlar d'una forma que curi i no d'una forma que fereixi»a l'acomiadar els assassinats en la matança de Tucson ha encisat els nord-americans, i a la reflexió editorial d'El Paísque aquest discurs pot marcar el final del sectarisme deltot s'hi valper distingir nord-americans bons i dolents imposat per l'ultra Tea Party sempre que no es trivialitzi la virulència de la seva retòrica ni es menysvalori l'eficàcia de les seves imatges.
I també recrear-se una bona estona a com Joan B. Culla (El País) relatava que espera que Mayor Orejai el PP en ple dirigeixin ara contra la RTVE que ha vetat les corrides de toros en la seva programació aquells mateixos espanyolíssims exabruptes regalats a Catalunya mesos enrere quan el Parlament va prohibir les corrides.«Lustres d'intoxicació goebbelsiana a càrrec de la dreta i inhibició o complicitat per part de l'esquerra-sentenciavaCulla-han creat a Espanya un espès clima de prejudici que converteix Catalunya en símptoma del separatisme que aquí s'incuba».
Però potser és més rellevant constatar que certes prebendes dineràries dels polítics estan en qüestió mentre van forjant un pacte d'Estat que lligui les reformes laboral, fiscal i de pensions i una reconversió bancària dictada pels mercats en nom de no se sap qui. L'inusual és que la crítica d'aquestes prebendes sigui bandera de la dretana La Razóni de l'esquerrà Público.Aquella qüestiona que diputats i senadors mantinguin incòlumes les seves pensions mentre s'abaixen les dels seus conciutadans. Aquest qüestiona el sou públic (80.000 euros bruts anuals) dels expresidentsAznariGonzálezsi fitxen per a empreses privades. Per aManuel Rico(Público),els expresidents mereixen una situació econòmica digna, però«aquesta lògica es trenca quan tenen quantiosos ingressos per activitats privades. És un despropòsit que Aznar, que s'embutxaca bastant més d'un milió d'euros a l'any (...), arrodoneixi els seus emoluments amb diners públics dels espanyols. I encara que els càrrecs i les quantitats no són comparables, el mateix argument serveix per a González» .
Notícies relacionades
El saviPasqual Maragallho veia clar:«Molts -va criticar- han fet de la seva condició d'ex un lucre incessant».
