La roda
Entre mares i filles
La meva és estupenda. Va a la universitat, estudia, no beu, és responsable...Ni tan sols porta un pírcing al melic. Una nena que qualsevol família voldria com a filla, néta o el que fos. Així és la meva filla. I llavors, ¿què ens passa? Arriba a casa quan acaba les classes, em somriu i se'n va a l'habitació. Torna a la sala, a sopar, carregada d'estris. Es posa els cascos, obre el Facebook i ja he sentit tot el que pensava dir-me. Hola i adéu. Està cansada i es vol distreure parlant al seu ordinador amb coneguts o veient pel·lícules a la xarxa. No, no pretenc ser la seva amiga, però vull que m'expliqui coses. Qualsevol cosa. No pretenc saber de nòvios, plans, pors o desitjos. Només que m'expliqui la primera estupidesa que li passi pel cap. Riure juntes.
Segons la meva mare, no passa res. És el que passa sempre, el que ella també va patir quan jo em tancava a l'habitació, el que li passarà a la meva filla (prohibit escriure el seu nom, sota amenaça de mutisme etern) si arriba a tenir descendència femenina. Precisament, la iaia i jo, dues dones d'entre 50 i 74 anys, vam anar a comprar per Nadal i vam acabar discutint. «Amb tu no l'encerto mai», li vaig dir. «Ni jo tampoc», va contestar. Mares i filles. Tensa relació. Amb els pares passa el mateix, penseu vosaltres. ¡No! Elles són les seves nenes. Amb els pares hi parlen fins i tot durant l'adolescència i també quan arriba la joventut, aquell instant que creuen etern. Als homes, les seves filles els miren amb bons ulls. Entre nosaltres, no obstant, s'estableix una barrera forjada pel desinterès, la competència o el desig de no assemblar-te a la teva estimada mare.
A la meva família totes les primogènites ens diem igual: com la santa de Lima. Amb la nostra filla vam trencar la cadena i li vam posar un nom sense precedents, però, per respectar la tradició, el meu marit hi va afegir elRosade segon nom registral: «Dos per un». Als 12 anys, la nena va decidir treure-se'l. Ser diferent i única. Totes ho vam intentar en algun moment. Fins que un dia et mires al mirall i veus el mateix gest, el somriure irònic que sempre havies odiat. Ja ets la teva mare.
