L'àgora dels col·leccionistes

Pensava que assistiria a la Fira de Filatèlia i Numismàtica que cada diumenge es munta a la plaça Reial i em trobo amb una àgora d'una ciutat mediterrània que, a través de l'art del regateig, mostra la idiosincràsia d'aquesta part del món i, a través dels segells i les monedes, viatja per la història registrada de la humanitat. Aquí hi ha sestercis que circulaven a Bàrcino; bitllets tacats per la guerra civil espanyola; segells orgullosos de l'Olimpíada de Barcelona, i monedes amb la cara d'algun tsar assassinat a Rússia.

L'aigua de la font central brolla entre els braços de les Tres Gràcies i els porxos i les palmeres dibuixen ombres al terra d'una plaça que abans va ser el convent dels Caputxins. L'enrenou de les cotorres se suma al dels homes comerciant a l'estil fenici. «Jo et dono», «Tu em dónes», «¿Quant?». «[Rialles] No val això». No havia suposat mai que monedes i segells traurien a la llum els llaços i els gestos compartits entre les dues riberes del Mediterrani.

Em giro d'esquena a la Rambla. A la dreta, hi ha els segells, i a l'esquerra, les monedes. A algú de l'ajuntament -per això que Barcelona és ciutat turística- se li va acudir posar ordre i disseny: les monedes tenen para-sol i tapet vermell. Els segells, paradeta i tapet verd.

Sense tapet ni para-sol, ni ordre i en grupets, s'ajunten una vintena de col·leccionistes de plaques de cava. Estan a prop dels fanals arbre de Gaudí.Manuel Morten'és un. Atresora 7.485 plaques. Era col·leccionista de monedes, però el van estafar durant una convenció i, per això, es va passar a les plaques: «Serveix per a la memòria. Vinc cada diumenge», diu mentre respon a un col·lega. Els col·leccionistes s'acosten o passen dels 70 i tots tenen la missió de trobar aquell objecte que tant desitgen i que els obsessiona.

Les guies de mercats comparen aquesta fira amb els mercats ambulants de París o Londres perquè, a més de segells i monedes, hi ha parades d'objectes diversos. Als col·leccionistes, aquesta invasióno els fa cap gràcia. «Són furtius. Venen qualsevol cosa. A algú li deu interessar que siguin aquí», diu un venedor que prefereix no dir el seu nom. Ja fa anys que als segells i a les monedes, els acompanyen sucres (amb cullereta i sense), anells de cigars, dècims de loteria o targetes de telèfon. Això ja forma part del catàleg. Ara, a més, hi ha parades d'ulleres de sol, més o menys antigues, i collarets més o menys originals.

Privilegis de la reina

3 El 1890, Isabel II va cedir l'ús de la plaça als espontanis que es reunien aquí per intercanviar timbres. Com gairebé sempre, a un espontani el va seguir un altre, i a aquest, d'altres fins que es va crear un gremi.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

Fa 20 anys les parades ocupaven els porxos i part de la plaça. Ara es distribueixen entre les palmeres. «Estarem aquí mentre hi hagi algú que posi a la venda o vulgui canviar una moneda o un segell», asseguraFrancesc Josep Peiró, col·leccionista de monedes, i fill deFrancesc, que també és amb ell. ¿Com és la mentalitat d'un col·leccionista? «Som aficionats a alguna cosa. I prou», diu el pare. «¿Quina és la seva moneda més preada?». Surt el tarannà col·leccionista. Riu, disfruta de la revelació abans de fer-la pública i ¡li brillen els ulls!. «Una moneda d'or d'Amadeu I. N'hi ha 12».

A les guies hi diu que les paradetes es desmunten a les 14.30 hores. No han tocat les 13.30 i molts ja se'n van. És diumenge i adéu, a reveure. A l'estil mediterrani, un altre cop. H