Editorial
Canvis de fons en el turisme
El turisme no ha tocat sostre i ja hi ha indicis que els visitants venen més enllà dels mesos d’estiu

EL PERIÓDICO analitza de nou les perspectives de la temporada turística en la seva època de l’any més àlgida, just en un moment en què es tendeix més que mai a la reflexió sobre el model del futur. La majoria d’analistes, tant del mateix sector com de l’entorn universitari, proposen la necessitat d’endinsar-se en allò que podríem anomenar les tres D. La desestacionalització, la diversificació i la descentralització. També des de l’Administració es porten a terme iniciatives per aconseguir que un dels sectors amb més incidència en el PIB avenç cap a principis de sostenibilitat ambiental, d’eficiència energètica i d’ús racional de recursos escassos, com va quedar plasmat al document del Compromís Nacional per un Turisme Responsable que es va presentar fa dos anys amb 67 reptes i objectius a complir.
És innegable que xifrem la potència econòmica del sector turístic en funció dels visitants i dels ingressos que generen, des del consum estricte a la generació d’ocupació. En aquest sentit, la previsió del 2025 es xifra en uns 100 milions de turistes, un rècord que ens indueix a pensar que no s’ha tocat sostre. Alhora, però, convé estar atents a una xifra significativa. Mentre que en els quatre primers mesos de l’any s’han incrementat en un 7%, fins als 25,6 milions de turistes, la previsió de creixement en la temporada alta es calcula entorn del 2,4%. Un primer indici de desestacionalització, un concepte que no només implica allargar la temporada més enllà dels mesos tradicionalment punters, sinó que respon a tot un conglomerat que comporta diversificar l’oferta i oferir un altre tipus d’atractius, amb el consegüent benefici en forma de taca d’oli. N’hi hagi prou amb recordar que, segons un estudi promogut pel lobby Exceltur, els llocs de treball han augmentat prop d’un 20% en aquelles destinacions que han apostat per desestacionalitzar la campanya. La vertebració d’un sistema amb allotjaments reglats que considerin aquest aspecte ha de permetre un múscul més gran del sector alhora que una consciència ambiental més gran i ha de procurar també per una millora de les condicions laborals i estratègies de formació basades en la qualificació. Arribar a un control més efectiu (com ja s’està portant a terme) en relació amb l’anomenat lloguer de vacances i les irregularitats administratives als apartaments turístics, no només beneficiarà el sector en general sinó a la mateixa convivència amb la població resident.
Es perceben canvis, així mateix, pel que fa a la diversificació i la descentralització, dos ítems que van estretament lligats. Tant en l’oferta dels municipis de "sol i platja" com també a les altres localitats que mantenen el lideratge turístic, continua havent la necessitat d’una reconversió que passi per altres incentius, relacionats, per exemple, amb el patrimoni immaterial, les indústries culturals o projectes d’integració social. Les dades que es manegen informen també de l’auge de zones amb al·licients que fins ara quedaven al marge de l’oferta majoritària.
No són canvis que es donin d’un dia per l’altre, però les tendències globals ajuden a entreveure nous tipus de relació amb el turisme que es basen en el respecte mediambiental i a aconseguir una gestió més sostenible en l’entorn d’un necessari equilibri territorial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.