Cercle viciós de corrupció

L’informe de l’UCO fet públic fa una setmana ha desencadenat un veritable tsunami de conseqüències encara imprevisibles al saber-se, gràcies a les gravacions fetes per Koldo García, de la implicació del ja exsecretari d’organització del PSOE i exdiputat, Santos Cerdán, i la sospita que, en connivència amb l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i del mateix Koldo García, haurien ordit una trama corrupta per adjudicar fraudulentament obra pública i cobrar comissions il·legals. De moment l’escàndol s’ha carregat el mateix Cerdán, ha accelerat l’expulsió d’Ábalos del PSOE i ha provocat la dimissió de Ramón Jiménez, el número dos dels socialistes navarresos al saber-se que la seva parella treballava a Servinabar, una empresa vinculada a Cerdán i a Koldo adjudicatària d’obres públiques sota investigació.

De la investigació es dedueix que la cosa no acaba aquí: com que es tracta d’adjudicacions d’obra pública, és evident que les ramificacions van més enllà del partit i afecten el Govern espanyol. El magistrat del Tribunal Suprem encarregat d’aquesta, Leopoldo Puente, ha sol·licitat a Adif i a la direcció general de Carreteres expedients d’obres presumptament adjudicades seguint les instruccions de la trama i ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que valori la imputació per indicis consistents de la que fos presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i de l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrera, tots dos per presumptes adjudicacions irregulars a constructores, raó per la qual també ha citat a declarar com a imputats cinc empresaris de les companyies adjudicatàries. I a més ha ordenat a l’UCO entrar a la seu central del PSOE al carrer Ferraz i del Ministeri de Transports amb l’objectiu de clonar els continguts dels correus electrònic de Santos Cerdán, de qui també ha sol·licitat l’anàlisi dels seus comptes i patrimoni, i de José Luis Ábalos, evidenciant que malgrat els tallafocs que s’han intentat posar des del PSOE la trama de presumpta corrupció per pagament de comissions il·legals plana tant sobre el partit com sobre el Govern.

Que al cor de la trama se situï Cerdán, persona de la màxima confiança de Sánchez i de qui el jutge sospita seria el responsable de dissenyar els mecanismes de concessió irregular d’obra pública, del cobrament de les comissions i del repartiment d’aquestes entre els diferents partícips, i que això podria afectar càrrecs del Govern, més enllà d’Ábalos, posa en una posició molt difícil el president del Govern espanyol. Aquest, però, continua sense assumir responsabilitats polítiques i es manté en el poder malgrat saber amb certesa que ja no disposa de la confiança de la majoria parlamentària que el va investir, tot i que difícilment, a excepció de CC i d’UPN, ningú votaria a favor d’una moció de censura del PP, que és el que ha emplaçat Sánchez a fer Alberto Núñez Feijóo. En aquestes circumstàncies, ni aquest Govern ni el PSOE poden esperar que els votants continuïn veient en ells l’opció política que va aconseguir el Govern gràcies a una moció de censura motivada per la corrupció. Perquè tot i que no hi hagi una sentència ferma com llavors, elements no precisament marginals del PSOE han actuat d’una manera molt similar al que la seva arribada al Govern prometia conjurar. Per això segurament, i com revela l’última enquesta de Gesop, cada vegada són més els ciutadans partidaris d’un avanç electoral.