Perillós Nadal a l'Orient

Nadal és per a la majoria dels europeus una festa plena de llumetes de colors, arbres envoltats de regals i pares Noel de plàstic. Fins i tot en un any com aquest, amb la crisi que desllueix el consum i augmenta la por, ser cristià a Europa és la mar de fàcil. En aquesta facilitat, en aquesta indolent tranquil·litat amb què celebrem la principal festa de la Cristiandat, pensava la nit de Nadal, mentre menjava, a casa de la meva cunyada Pura, un exquisit be al chilindrón.

No obstant, a l'Orient, els cristians són perseguits i eliminats. Per una vegada, estic d'acord amb Benet XVI: «De les esglésies cristianes de l'Orient, que tant van aportar a la riquesa cultural de la humanitat, únicament en queden les restes». No només el Papa està preocupat per l'absoluta falta de llibertat de culte en països com l'Iran, l'Iraq, Algèria o el Pakistan. Intel·lectuals, molts dels quals laics, com Bernard-Henri Lévy creuen que, actualment, els cristians formen «la comunitat religiosa més violenta i impunement perseguida de totes».

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

La llibertat religiosa, que en el nostre entorn és un dret inqüestionable, en alguns països musulmans s'està aniquilant i substituint per una creixent cristianofòbia. De la mateixa manera que, a Occident, hem de rebutjar la intransigència contra l'islam, també hem de denunciar la persecució de què són víctimes els cristians. Com la que està patint Asia Bibi, una dona catòlica, de 45 anys, que acaba de ser condemnada a mort al Pakistan per una suposada blasfèmia contra Mahoma.

Fa només uns quants mesos, en nom d'un Déu que no pot ser el de l'islam, una bomba d'Al-Qaida va matar 58 persones durant una missa a la catedral de Nostra Senyora del Perpetu Socors de Bagdad. I des de la caiguda del règim de Saddam Hussein, més de 700.000 cristians han fugit a hores d'ara de l'Iraq. Potser ens enfrontem a una altra guerra de civilitzacions; pot ser que, fins i tot, Occident sigui culpable d'haver generat aquest odi, però els cristians de l'Orient no es poden convertir en les víctimes de la incomprensió i el fanatisme. D'una nova croada.