Petit observatori
La velocitat, un invent humà
Fa pocs dies parlava de Hong Kong, i de la prevista supressió del servei de ferris -lents, antics- entre l'illa i el continent asiàtic. La creació d'un túnel submarí, per on passen trens i cotxes, fa el viatge molt més ràpid.
He llegit al diari que la línia de ferrocarril que passa pel túnel del Pertús s'estrenarà el 19 de desembre vinent. El servei ferroviari d'alta velocitat encara no serà total, però el viatge entre Barcelona i París durarà menys.
He relacionat aquesta notícia amb la de Hong Kong perquè en els dos casos hi ha un factor important que és la velocitat. La velocitat, diu al diccionari, és la «rapidesa en el moviment». I si busco què vol dir ràpid em trobo com a explicació: «Que té lloc amb una gran velocitat». Per a qui no sabés, ja, què vol dir velocitat, l'explicació no li donaria una idea gaire precisa. Una mica més clar és el diccionari francès Petit Robert -que cada vegada m'agrada més- quan informa, almenys, que la vitesse és el fet de «recórrer un gran espai en poc temps». Després precisa que la distància pot ser més o menys gran, i aquest matís sobre la distància em sembla bé.
La notícia sobre l'AVE m'ha fet pensar que l'ésser humà és l'únic ésser vivent que ha adquirit la capacitat de poder traslladar-se a una velocitat superior a la que permeten les seves condicions naturals. Hi ha una velocitat de tortuga i una velocitat de llebre. Ni l'elefant, ni la serp ni la formiga poden anar més de pressa del que li permeten les seves respectives condicions físiques.
L'ésser humà ha aconseguit un invent extraordinari: desplaçar-se per mitjans artificials. L'escala de velocitats humanes és amplíssima, des de la bicicleta fins al coet aeronàutic, passant pel cotxe, el tren i l'avió. És un cas únic entre totes les espècies, perquè és la que ha traspassat la barrera de la natura i ha creat tota mena d'artificis en benefici propi. L'inventari seria inacabable: de la cirurgia a la calefacció.
Naturalment, aquests recursos adquirits presenten alguns riscos. Però la progressió no s'atura. I també des del punt de vista psíquic sembla que l'home aspira a anar cada vegada més de pressa. Un tren ràpid és més pràctic que un tren lent. Si es tracta d'arribar, és clar. I la tendència a incrementar la velocitat en tots els camps -ara també en la informàtica- pot arribar a satisfer tant com els antics viatges en tartana.
