De trencapàtries i la justícia del fort

Es fa estrany veure que la informació de les eleccions al Parlament es cobreix només d'ofici aEl Mundo, Abc, La RazóniLa Gaceta, més predisposats ara a no torbar el retorn d'Artur Mas al Palau. Un partit que, a més, ja donen per guanyat. Ho va apuntarCarlos Elordien aquest diari el cap de setmana iJavier Vizcaíno (Público), retratista de la trama mediàtica madrilenya, s'hi sumava ahir. Títol:CiU ja no és nacionalista. Text:«S'ha obrat el prodigi. La trencapàtries Convergència (...)ara és un bastió de la decència destra».I el PP no dubtarà a donar-hi un cop de mà i més, com escrivia Eduardo San Martín (Abc):«Som a mig partit i els votants del tripartit català continuen a casa(...)Els sondejos matisen un altre estereotip d'àmplia circulació: només nou punts separen els que prefereixen l'anomenada sociovergència dels que aposten per una col·laboració CiU-PP. Una nimietat amb tot el que està passant».

Notícies relacionades

Rajoy, ¿condemnat per Montoro?

A veure qui roba a qui

En aquest marc,David Gistau(El Mundo)analitzava la magnitud de la disbauxa catalana: «La política professional sucumbeix davant d'una invasió parasitària de friquis, idiotes, intrusos (...), escalfa braguetes (...) ipornostars (...) Una societat desencantada, cabrejada de tal manera amb la seva ortodòxia política, pot escorar o cap a Le Pen, o cap a Carmen de Mairena -cap al redemptor o cap a la iconoclàstia- amb Laporta en el punt intermedi entre tots dos».Javier López(La Gaceta)desenterravaAzaña-«Si aquesta gent (es refereix al nacionalisme basc i català) han d'esquarterar Espanya, prefereixo Franco. Amb Franco ja ens entendríem nosaltres o els nostres fills o qui fos. Però aquests són inaguantables. I mentrestant vinga a demanar diners i més diners»- per reclamar la reespanyolització de Catalunya des de moviments cívics que proclamin la sacrosanta llibertat de l'individu.

Sensu contrari,Antonio Baños (Público)retratavaAlbert Riveraen la seva campanya contra la llengua pròpia de Catalunya recordant que l'adoxografia és un art que consisteix a saber argumentar una causa i la contrària i queRivera va ser campió d'Espanya de debat universitari:«La seva obsessió per la justícia equitativa en benefici del castellà recorda la frase d'aquell altre sofista grec, Trasímac, que deia: 'El que és just sempre és el que convé al més fort'».