EDITORIAL
El col·legi cardenalici reunit divendres a Roma va passar la maroma i va reservar alguna sorpresa, de manera que ningú pugui acusar els prínceps de l'Església catòlica de desentendre's dels casos de pederàstia, però, al mateix temps, són molts
-dins i fora de la feligresia- els que consideren criticables parts importants de l'enfocament que s'ha donat al problema. En especial pel que fa al pagament de les indemnitzacions a les víctimes, que el Vaticà difereix a les diòcesis, quan la veritat és que aquestes, en molts casos, no disposen de recursos, han fet fallida -40 només als Estats Units- o estan intervingudes per les autoritats judicials.
En una institució tan summament centralitzada, on tots els moviments han de comptar, almenys en el pla teòric, amb el beneplàcit romà, limitar a la capacitat de cada diòcesi el rescabalament pecuniari de les víctimes resulta com a mínim sorprenent. Una sorpresa que augmenta encara més si es té en compte que el Vaticà té coneixement des de fa decennis de la conducta desviada i delictiva d'alguns dels seus ministres, i ha estat justament la jerarquia vaticana la que ha fixat sempre els criteris que calia seguir, inclòs el recurs a l'encobriment, per evitar l'escàndol.
Tot plegat coincideix amb la lleu apertura del Papa pel que fa a l'ús del preservatiu. Un canvi d'opinió que és esperançador, però que també resulta del tot insuficient per lluitar contra les malalties de transmissió sexual i, en especial, contra la sida, tal com ja han assenyalat la majoria d'especialistes.
