Dues mirades
Normalitat i heroïcitat
Ramón de Españaes queixava ahir de la utilització que, de la figura de Superman, han fet els socialistes. Deia, amb raó, que un superheroi només «és normal en l'aparença». S'indignava, doncs, perquè, refent la iconografia de Clark Kent, es presenta el candidat del PSC com un «increïble home normal», just a les antípodes del decàleg d'aquests personatges estrafolaris. La normalitat, en el còmic, és una excusa per amagar la veritable musculatura, que prové de mutacions genètiques o de planetes extingits. La peculiaritat d'aquest SuperMontilla és que no se la mira com un destorb inevitable sinó que la reivindica amb la mateixa eufòria que Spiderman fa servir el poder de les teranyines per ascendir als gratacels. És en la normalitat on hi ha la força oculta. No cal traspassar cap frontera metafísica (que vagi més enllà de la física) per esdevenir un salvador.
El problema de la campanya
-me n'adono mentre veig avançar elMontillade debò al costat del cartró del Montilla de còmic, a l'Hospitalet- és que es transmet la necessitat de disposar d'un superheroi per fer front a una superprevisible superclatellada. El missatge inclou una endimoniada pregunta retòrica: ¿n'hi haurà prou amb la normalitat o caldrà una dosi suplementària d'heroïcitat per afrontar el repte de «fer història o passar a la història»? Deu ser per això queMontillas'acaba descordant la camisa. I sort que no ensenya els calçotets per damunt dels pantalons.
