Díaz Ayuso

Irritada prosopopeia

1
Es llegeix en minuts
Una bandera española y una senyera ondean al viento.

Una bandera española y una senyera ondean al viento.

De totes les bestieses que Isabel Díaz Ayuso ha dit o ha escrit aquests dies em quedo amb una que respon a la realitat. No ho és, per descomptat, que es vulgui "expulsar l’espanyol d’algunes regions". D’entrada, Díaz Ayuso hauria de ser més fidel a la Constitució, potser perquè la mateixa Constitució és més "espanyolista" que ella mateixa. No s’hi parla de l’espanyol com la llengua oficial, potser perquè això implicaria –això devien pensar els redactors del text– que la resta de llengües que es parlen a Espanya no són espanyoles. En aquesta línia, la Constitució deixa clar que les altres són precisament espanyoles i que, entre aquestes, el castellà és la llengua oficial de l’Estat. Fer servir el terme "espanyol" per referir-se al que les lleis marquen com a llengua comuna, per bé que la RAE considera "castellà" i "espanyol" com a sinònims, implica una actitud superbiosa que, en el fons, arracona les altres llengües i, implícitament, els atorga gairebé una consideració d’estrangeres. No ho diu només la Constitució, sinó també el Diccionario Panhispánico de Dudas. Tècnicament, doncs, no s’expulsaria l’espanyol, segons el criteri obtús de la presidenta de Madrid, sinó el castellà. Però tots sabem que això tampoc no és cert, ben al contrari. S’expulsa, això sí, el català com a llengua oficial de les illes Balears, gràcies a la sistemàtica persecució de l’aliança entre el PP i Vox. I es mira d’expulsar el valencià del País Valencià. A Díaz Ayuso ja li està bé que es pugui dir "bon dia" en català, però no gaire res més, perquè "el millor que tenen els catalans són les formes i resulta que les perden quan utilitzen el català no com a riquesa, sinó com a arma de divisió".

¿En què té raó, Díaz Ayuso? En el fet que "Espanya no és una nació plurinacional". Si alguna vegada va poder existir, almenys com a desideràtum, un Estat configurat per diverses entitats nacionals (tornem a la Constitució: això ja es va evitar), a hores d’ara, en la irritada prosopopeia de Díaz Ayuso, només hi ha regions. Amb llengües de tocador i vestits folklòrics.