Cop a les FARC

L'operació de l'Exèrcit colombià en la qual han resultat morts el cap miltar de les FARC, Jorge Briceño, àlies Mono Jojoy, i una vintena de guerrillers és el cop més gran donat a la guerrilla més antiga d'Amèrica Llatina des que Juan Manuel Santos va rellevar a la presidència Álvaro Uribe, el 7 d'agost.

Santos, ministre de Defensa amb Uribe, ha iniciat des de la seva arribada al poder un cert distanciament de la política del seu antecessor, que no es va poder presentar a un tercer mandat per prohibició constitucional. Aquest desmarcament, que ha provocat el malestar d'Uribe, no es produeix, però, en la política del combat a sang i foc a la guerrilla. En aquest aspecte, si Uribe era un dur, Santos no es queda pas enrere. L'operació contra el Mono Jojoy ha estat un autèntic acte de guerra, amb la intervenció de 30 avions i 27 helicòpters i l'ús de bombes intel·ligents per escombrar la zona del sud-est de Colòmbia on es refugiava el sanguinari dirigent guerriller.

Encara que la capacitat de regeneració de les FARC és proverbial, la mort de Mono Jojoy pot contribuir a la desmoralització d'una guerrilla que en els últims anys ha patit la pèrdua de rellevants dirigents a mans de l'Exèrcit o fins i tot per traïcions internes. Santos no va descartar al juny, al sortir elegit, una eventual negociació amb la guerrilla («la porta no està tancada», va dir), però perquè aquest diàleg es produeixi abans és necessari debilitar encara més unes FARC en descomposició. En això concentren els seus esforços, amb èxit, el nou president i l'Exèrcit.