Rajoy, Melilla i el Marroc

La breu visita que el president del PP, Mariano Rajoy, va realitzar ahir a Melilla s'inscriu en el desajust de les relacions entre Madrid i Rabat que s'ha viscut aquest estiu. Espanya i el Marroc -països veïns però amb interessos molt sovint divergents i amb contenciosos territorials amb molts anys d'història- han lliscat en les últimes setmanes pel tobogan de la tensió i la distensió a causa del presumpte però mai provat mal tracte donat a ciutadans marroquins a la frontera de Melilla. Després de molts dies de tibantor, a finals d'agost el suflé va baixar d'un dia per l'altre amb la visita del ministre de l'Interior al seu homòleg marroquí i a Mohammad VI.

El gest d'ahir de Rajoy, doncs, es podia interpretar a priori com una iniciativa que reobriria la crisi, i la irada protesta del primer ministre marroquí permetia abundar en aquest temor. Però el líder del PP, després de reivindicar el seu dret a viatjar a la plaça nord-africana com a «acte de sobirania», va estar prudent en les seves declaracions in situ, fins al punt que el president del Govern va considerar que van anar «en la bona direcció». Poc o res a veure, per tant, amb l'actitud desafiadora que va caracteritzar el viatge de José María Aznar a Melilla durant la tensió del mes d'agost.

Rajoy va actuar responsablement i va contenir la temptació de voler guanyar vots presentant-se com més patriota que el Govern. Tot i que d'això se'n van encarregar els seus adlàters a Madrid, l'actitud personal del cap de l'oposició és un símptoma esperançador al voltant d'un aspecte clau de la política exterior espanyola.