La sortida de la crisi

1, 2, 4, 8, 16, 32, 64...

Conèixer més bé el poder de l'economia exponencial és una oportunitat que hem d'aprofitar

4
Es llegeix en minuts
1, 2, 4, 8, 16, 32, 64...

TRINO

Davant d'un títol tan estrany, el lector es deu preguntar de què pot tractar aquest article. ¿És la combinació de la primitiva que va guanyar ahir? ¿És un nou joc on hem d'endevinar com continua la sèrie? Si el lector té paciència i llegeix tot l'article, veurà que és un símbol del canvi de model econòmic que s'està produint avui al món.

Ja fa temps que tots parlem de crisi econòmica, però segurament no ens adonem que estem parlant de tres crisis que se superposen. La primera crisi: la crisi financera. Ja coneixem les seves causes i els seus efectes i sembla que en un parell d'anys les noves caixes resultants de la revolució del FROB ja seran com els bancs i tornaran al crèdit normal. Els bancs també hauran sanejat els seus balanços. Esperem que uns i altres hauran après la lliçó.

La segona crisi, influïda per l'anterior: la crisi del consum, la construcció, la falta de competitivitat, l'atur, etcètera. És una crisi cíclica del sistema productiu, una més. Accentuada pel pes del sector de la construcció i pel retard en la presa de decisions del Govern espanyol, però que també passarà. Durarà encara uns anys, i la població ja n'està patint les conseqüències, però passarà i el país haurà de situar el seu nivell de consum privat i de serveis públics d'acord amb la seva riquesa real. S'ha acabat la festa.

Però, tot i ser important tot això anterior, encara ho és més que tenim una tercera crisi: la del canvi de model econòmic i productiu. Resulta que quan superem les dues crisis anteriors, ens trobarem de cara amb una nova realitat que ha estat amagada per aquelles. Mentre nosaltres estem patint les dues crisis, la financera i la de competitivitat de l'economia, el món està en plena revolució: la revolució digital i del coneixement.

Està emergint un nou sistema productiu basat en unes regles i en uns valors radicalment diferents dels de la societat industrial tradicional en la qual encara estem vivint. És un procés històric semblant al de la primera i la segona revolució industrials que varen canviar el panorama econòmic, social i cultural del nostre país.

Una de les característiques d'aquesta crisi de model és la nova economia exponencial. Avui es posen de manifest processos que podem situar dins del concepte d'economia exponencial (Curtis Carlson, 2006). Aquest concepte inclou les parts de l'economia que evolucionen seguint taxes de creixement exponencial, com les computadores, les xarxes o els continguts digitals entre d'altres.

Un clar exemple de la nova economia exponencial l'observem en el sector de les computadores, amb l'anomenada llei de Moore. Aquesta llei diu que la capacitat dels ordinadors es multiplica per dos cada any i mig, des dels anys 60. Gràcies a la llei de Moore avui podem tenir tots un ordinador a casa molt més potent que els grans ordinadors dels anys 80 i a un preu assequible.

Amb la globalització i l'economia del coneixement tenen lloc activitats econòmiques que creixen de manera exponencial. No és fàcil entendre els mecanismes que actuen en aquestes activitats.

De moment, recordarem un conte que ens il·lustra sobre el poder de les funcions exponencials. És la faula del rei de Shirham. Hi havia una vegada un rei que s'avorria i va convocar un concurs per veure qui podia inventar un nou joc. Es presentaren molts ciutadans del regne fins que un va inventar el joc dels escacs. El rei agraït li va preguntar quin premi desitjava. El ciutadà inventor li contestà que li donés tant de blat com resultés a raó d'un gra a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera, i així fins a la darrera, multiplicant per dos el nombre de grans per cada nova casella.

Notícies relacionades

Es tractava, doncs, de doblar el nombre de grans per cada nova casella fins a arribar a la número 64. Semblava una petició raonable i, fins a cert punt, sorprenent. Aparentment podria haver demanat coses de més valor. Però resulta que el ciutadà inventor coneixia el poder de les funcions exponencials i el rei no. Fins que al final es van adonar que el número 2 elevat a la potència 63, que eren els grans a col·locar només a la darrera casella eren milers de milions de grans (més de 9 trilions), una xifra molt superior a la producció de tot el regne i, probablement, de tota la Terra.

Algunes versions de la llegenda acaben dient que el rei se sentí enganyat i va fer tallar el coll a l'inventor. Una cosa és jugar amb les matemàtiques, i una altra, amb el poder. Però, sigui com sigui, la faula ens ensenya que els processos exponencials de la nova economia poden arribar en pocs anys a proporcions impensables en l'inici. La seva aplicació a casos concrets ens ha de permetre conèixer millor el poder de l'economia exponencial i l'abast de la tercera crisi que representa també una gran oportunitat. ¿La sabrem aprofitar o hi perdrem el coll? President de la Fundació Btec.