¿Pensem en sistema?

Hi afegíem que aquesta realitat actual requereix noves eines d’anàlisi i de projecte, o el que Donella Meadows en deia "pensament sistèmic". Aquesta professora i investigadora del MIT, va liderar amb el seu marit el Primer informe del Club de Roma, publicat l’any 1972. Posteriorment, el 2008 es va publicar el seu llibre pòstum Pensant en sistema (Thinking in Systems) en el qual estableix les bases del nou pensament sistèmic. L’autora posa l’accent en l’estructura i els components fonamentals d’un sistema, la seva dinàmica i la necessitat d’un enfocament holístic per poder entendre i gestionar sistemes complexos.

La llei fonamental d’un sistema és que el valor del conjunt és superior a la suma de les parts, la qual cosa significa un canvi cultural radical sobre la cultura de l’especialització pròpia de les societats industrials que posa el focus en la solució de problemes de manera aïllada. Estem davant un canvi cultural radical que comporta valors, enfocaments, anàlisis i eines radicalment diferents de les de l’etapa industrial. Vegem-ne alguns exemples.

El problema de l’habitatge el podem centrar a veure com podem construir cada any més habitatges o, per contra, dibuixar i entendre el problema des de la seva complexitat sistèmica que comporta entendre les interrelacions entre elements diversos, com el model urbanístic, el de mobilitat, l’estructura productiva, la demografia, l’emigració, l’educació, l’atracció de talent, i la dinàmica del sector turístic, entre d’altres.

El sistema de salut, el podem entendre com el sistema de la salut i el benestar de les persones al llarg de la seva vida. Des dels serveis socials, l’educació, l’alimentació, l’esport, l’envelliment actiu, la qualitat de vida als barris i a la feina, la recerca i la innovació, entre d’altres. Això permetria reduir l’actual saturació del sistema sanitari i desenvolupar activitats emergents relacionades amb el benestar de la població.

Molts altres casos, com el sistema energètic, els ecosistemes naturals, el sistema educatiu, el sistema urbà i el territori i la mobilitat, el sistema metropolità, el sistema climàtic, l’economia global i d’altres, reuneixen les condicions sistèmiques que requereixen una anàlisi i un tractament global i no des d’una visió limitada factor a factor.

Pensar i actuar en sistema representa un gran canvi cultural que necessitem activar en la seva aplicació a problemes que tenim actualment, com els que ja hem esmentat. Un cop identificat un problema o un repte econòmic o social important, les polítiques públiques es poden formular com a "missions" amb objectius que requereixen recursos públics i privats, tal com ho formula l’economista Mariana Mazzucato.

Aquest enfocament sistèmic de fer front a un gran repte, comporta la necessitat de dotar-se de models de governança diferents dels que ens han arribat de les societats industrials. Això comporta un canvi en models de lideratge i en les formes de participació i de gestió apropiades al sistema complex sobre el qual pretenem actuar.

Notícies relacionades

Formar en digitalització

Batudes, ràbia i resistència

Finalment, un enfocament sistèmic requereix noves eines metodològiques, que faciliten l’anàlisi, el disseny i la gestió dels sistemes complexos; aquestes eines han anat apareixent molt ràpidament durant els darrers anys i actualment representa tot un repte la seva aplicació per part de professionals, empreses i administracions.

Pensar i actuar en sistema representa un canvi cultural, que segurament portarà un temps, però cal tenir-ho molt en compte si volem adaptar-nos-hi positivament, i així poder aprofitar el gran potencial del canvi d’època del segle XXI.