La Gran Apagada com a oportunitat

¿Què ha passat? La seguretat total d’un sistema no és possible i el risc zero no existeix, però ¿què passa amb el sistema elèctric? No entrarem en les causes del problema, que ja es coneixeran, sinó en la naturalesa del sistema elèctric espanyol i en l’oportunitat que aquest incident ens ofereix.

El sistema elèctric consta de centrals de generació, xarxes de transport i distribució i punts de consum. Les centrals de generació són unitats distribuïdes que transformen diferents energies en energia elèctrica. Són les centrals nuclears, les tèrmiques de gas, hidràuliques i altres energies renovables. El conjunt ha de ser capaç de subministrar electricitat als diferents tipus de consum que fluctuen al llarg del dia i de l’any. El gestor del sistema ha de combinar el funcionament de les diferents centrals perquè assegurin en tot moment la qualitat del servei.

La complexitat del sistema elèctric augmenta, a causa de factors com el creixement de la demanda, la diversificació de centres de generació o l’estructura del mateix sistema elèctric. El marc legal actual estructura el sector en quatre activitats com són la generació, el transport, la distribució i la comercialització. El transport format per les grans línies d’alta tensió, com a monopoli natural, està gestionat per una empresa mixta, Red Eléctrica Española. La distribució la realitzen algunes grans empreses i la generació i la comercialització estan liberalitzades i són portades a terme per empreses privades. L’augment de la complexitat del sistema comporta reptes i oportunitats.

Les societats avançades demostren la seva maduresa transformant els accidents en oportunitats per avançar. En citarem breument algunes de relacionades amb l’actual procés de transició del model energètic.

La transició cap a les renovables sembla imparable en el marc europeu. Aquesta transició planteja l’oportunitat de passar d’una visió limitada a les plantes de generació a una visió sistèmica com un dels sectors econòmics, indústria i serveis, de més creixement a nivell internacional.

L’emmagatzematge com a element d’equilibri del sistema. L’estabilitat de la xarxa requereix fortes inversions en plantes d’emmagatzematge energètic, des de nous sistemes de bateries fins a inversions en sistemes reversibles de centrals hidràuliques o el paper de les futures smart-grids.

El repte de l’energia nuclear. Els set grups nuclears són actualment un factor important per a l’estabilitat del sistema elèctric, però al seu dia es van fixar unes dates per al seu tancament, que van del 2030 al 2035. ¿Serà possible complir aquestes dates de tancament? ¿Quins seran els plans per assegurar l’estabilitat futura del conjunt del sistema?

La possible reforma de l’estructura del sistema elèctric. ¿La divisió del sistema en les quatre activitats citades ha funcionat? ¿La societat mixta Red Eléctrica, amb el seu actual accionariat, compleix els requeriments necessaris per a aquesta infraestructura bàsica? ¿Les empreses de distribució, ¿actuen amb criteris de servei públic i no aprofiten la seva posició dominant per influir en les seves filials de generació i de comercialització? ¿S’ha creat un autèntic mercat de la comercialització?

Redefinir l’estructura de la xarxa. ¿Podem anar progressivament cap a una xarxa que faci compatible les grans xarxes de transport connectades a Espanya i amb França amb la coexistència de microxarxes locals, relacionades amb la seva pròpia generació elèctrica i amb sistemes d’emmagatzematge que permetin un cert nivell d’autoproveïment?

Notícies relacionades

La profunda crisi de la DGAIA

La culpa del privilegi

Millorar els sistemes de control i gestió de la xarxa. Finalment, és necessària una permanent inversió en la millora dels sistemes de control i gestió de la xarxa, que permeti una gestió eficient i sistemes de ciberseguretat que evitin aquest tipus de problemes.

Sembla que podríem aprofitar aquesta recent apagada per procedir a una reforma en profunditat del sistema elèctric al servei de la comunitat.