El 'cas Caixa Girona'

Si hi ha un negoci que té en la confiança la base imprescindible per funcionar, aquest és el financer. Les caixes d'estalvis han estat, i són, objecte de crítica per part dels que miren d'eliminar un important competidor i dels que ignoren quin és el seu paper real en l'economia catalana i espanyola. Per això successos com el de Caixa Girona, on la inspecció de la Generalitat ha trobat irregularitats de tota mena, ajuden els seus detractors i enfonsen la imatge del sector.

Aquesta vulneració continuada de la llei que s'ha detectat castiga totes les caixes en un moment tan delicat com l'actual, en què a la crisi general s'hi suma el canvi de normativa que avui anunciarà el Govern i el procés de reestructuració del sector al qual tan atenta està tot Europa. Arcadi Calzada, expresident de Caixa Girona, admet que va facturar a la caixa que presidia des de la seva galeria d'art sense sospitar que contravenia la llei, una excusa més insultant que pueril. Ens podem demanar en vista de l'escàndol del qual ahir informava aquest diari si les resistències a una fusió de Caixa Girona

–sota l'excusa del localisme i de la urticària que en certs sectors gironins provoca la capitalitat barcelonina– no amagaven senzillament el desig que ningú pogués estirar el fil.

La Generalitat, que al seu dia no va tenir mà ferma i no va saber quadrar els responsables de la caixa perquè se sumessin a una de les dues fusions en marxa a Catalunya, està obligada ara a continuar endavant amb la investigació fins a les seves últimes conseqüències.