Jutges de pau: un bon pas

Els objectius d’aquesta reforma són múltiples. Amb la transformació organitzativa dels jutjats de pau es pretén acostar el servei de justícia a les zones rurals i a les menys poblades, mentre es busca proporcionar una atenció més àgil i més accessible als ciutadans d’aquests territoris, que, en general, és població d’edat avançada. En canvi, l’increment de les competències d’aquestes autoritats judicials locals respon a la voluntat de descongestionar els jutjats ordinaris, un col·lapse que és percebut pels ciutadans com un dels principals problemes actuals de la justícia a Espanya. Això i agilitzar la resolució dels casos de multireincidència, que és justament l’altra de les disfuncions de la justícia que més alarma i descontentament social generen. Totes aquestes són mesures que, unides a l’enfortiment dels mitjans alternatius de solució de controvèrsies, entre els quals hi ha la mateixa conciliació que podran dur a terme els jutges de pau, hauria de contribuir a agilitzar i a accelerar la resolució de les controvèrsies així com a reduir l’elevada litigiositat existent al nostre país.

Per tant, potenciar la figura dels jutges de pau és un pas en la bona direcció per contribuir a la resolució d’alguns dels problemes crònics de la justícia espanyola, però en el cas de la multireincidència, no és suficient. I per això, més que mesures legislatives, com ara una enèsima revisió del Codi Penal, serien necessàries iniciatives efectives per incrementar els recursos disponibles, potenciar la capacitat de tramitar judicis ràpids o millorar l’execució de les sentències. I encara més, mesures més enllà del marc judicial, per mitjà de la prevenció social i de la coordinació entre administracions i institucions públiques.