El negoci de la fórmula 1

Si el 2024 es van congregar més de 125.000 persones el dia de la carrera i unes 300.000 al llarg del cap de setmana, aquest any s’espera que les xifres augmentin, amb el que això comporta de fenomen social i esportiu amb una gran repercussió econòmica. El 2019, un informe del Gabinet d’Estudis Econòmics va xifrar l’impacte en 205 milions d’euros, mentre que un dossier presentat fa unes setmanes a ESADE va calibrar la quantitat en 322 milions d’euros, 188 dels quals gràcies a la celebració de la fórmula 1. No només estem parlant dels 1600 llocs de treball directes, sinó del moviment que es genera a Barcelona i en tot el seu entorn, especialment referit al turisme en general, a la restauració i a les estades hoteleres, sense oblidar la repercussió mundial de l’esdeveniment i la mateixa concentració d’assistents.

Convé retenir aquestes xifres per entendre la dimensió de l’esdeveniment i l’esforç econòmic que al llarg dels últims anys ha fet l’Administració autonòmica. L’entitat Circuits Catalunya (participada en un 78,4% per la Generalitat, amb percentatges menors de l’Ajuntament de Montmeló i del RACC) ha acumulat pèrdues d’uns 88 milions d’euros des del 2010, un dèficit cobert per la Generalitat que només es va revertir en l’exercici del 2024, per primera vegada amb superàvit en quinze anys. Hi hem d’afegir el pla inversor de renovació del circuit que es va aprovar el 2022 i en què s’han invertit, per fer front a les exigències tècniques de Liberty Media (en F1) i de Dorna (amb MotoGP), uns 50 milions d’euros. Només el fet de poder comptar amb els drets d’organització implica abonar un cànon que va dels 24 milions en F1 als 8 milions (que seran 12 en les pròximes temporades) amb MotoGP.

És a dir, la celebració d’aquestes competicions i la mateixa viabilitat del Circuit han depès de l’ajuda institucional, que s’ha de valorar en el conjunt macroeconòmic. Ara, amb l’anunci d’un altre Gran Premi a Espanya (a partir del 2026 i durant deu anys, protegit per la comunitat en un circuit urbà de Madrid) han saltat les alarmes. La concessió a Montmeló s’acaba justament el 2026 i s’ha posat en dubte que tots dos puguin coexistir. Els rumors i declaracions com les de Stefano Domenicali, president de la F1, apunten, però, a una línia de continuïtat a Catalunya, com així ha defensat l’ambaixador de Montmeló, el pilot Fernando Alonso: "És mític i històric, i és obligatori que la F1 continuï a Catalunya, per mantenir els circuits tradicionals on s’ha construït la història". Les negociacions estan en marxa i la Generalitat advoca per un contracte de llarg recorregut perquè les inversions portades a terme siguin rendibles. Combinar l’interès públic amb l’atractiu esportiu i promocional és la carrera que Catalunya ha de guanyar.