Les sempre difícils biografies

Al setmanariEl Temps,Alex Gorinava publicar un article sobre les biografies. Mostrava la seva preferència per la biografia no autoritzada deClint Eastwood,escrita perPatrick McGilligan, «precisament perquè no és oficial». Afirmava també que aquests llibreslegals, revisats, controlats i beneïts pel subjecte són del tot sospitosos. «És clar que els que no ho són poden incórrer també en errors, absències o visions tendencioses».

Té raó. I la conclusió d'aquestes consideracions seria que cap biografia o autobiografia és de fiar. Si és que esperem trobar-hi una informació perfectament exacta sobre la vida del personatge en qüestió. Potser l'error és creure que en una biografia hi hem de poder trobar laveritatd'una persona. Una suposadaveritatabsoluta. I això és impossible.

Deixo de banda, ara, les biografies que són, només, un material publicitari, com podria ser el cas d'algun personatge del cinema, de l'esport, de la política, de la cançó. Biografiesautoritzadesperquè fan quedar bé. Aquesta mena de llibres poden ser atractius per als devots dels biografiats, però escassament interessants per a un historiador.

Anem a les biografies fetes amb voluntat de solvència, de rigor, d'explicar com és o com era un personatge real. No hi ha ningú que exerceixi cap mena de pressió sobre el biògraf, que examinarà amb llibertat cartes, documents i testimonis diversos sobre algú que ha existit. ¿Això assegurarà un resultat absolutament, objectivament fiable?

Ho dubto. El fet que jo ho dubti no significa que negui el valor, els esforços, els encerts que es poden trobar en un treball biogràfic. A més, una biografia no és un expedient administratiu on es recullen una sèrie de dades. Una bona biografia també pot ser un producte literari d'alta qualitat. I aquí entra en joc un altre risc de la biografia: la interpretació dels fets.

Notícies relacionades

Una aliança per la vivenda

Esquerda en els fonaments de Sánchez

La convicció sobre aquest dret a interpretar, a vegades temeràriament, que acompanya alguns biògrafs, no és pas incompatible amb la consulta a l'interessat si és que encara és viu. Si se'n prescindeix, augmenta la possibilitat de fer afirmacions objectivament falses. La veritat és que la biografia és un gènere apassionant, però per definició imperfecte. Com la vida mateixa.

Si el biògraf és unescandalògraf, això és una altra cosa.