Manuel Valls : «Prohibir el burca a mitges és una debilitat»

Quan a l'escola francesa li preguntaven per la professió del seu pare i deia que era pintor -l'artista Xavier Valls-, massa vegades li van indicar que no s'havia d'avergonyir de ser fill d'un obrer de la construcció. Manuel Valls explica aquesta anècdota al seu llibrePouvoir(Poder), que presenta avui a Barcelona. Sense ressentiment. Al contrari. El seu llibre és un cant d'amor a la seva pàtria d'elecció i el seu full de ruta per a una esquerra menys elitista i que toca de peus a terra.

-Per tornar a posar França en moviment, conciliar eficàcia econòmica i justícia social i fer reformes eficaces fa falta una mirada nova i donar un nou sentit a l'esquerra. Crec que encarno aquesta capacitat de renovar l'esquerra. Per això vull ser president.

-Un català, no nascut a França, ¿pot arribar a dirigir la República?

-Algú que ha nascut a l'estranger, que és fill d'un català i d'una suïssa-italiana i que no té com a llengua materna el francès pot, perquè així ho ha decidit, aspirar a la més alta responsabilitat del país. Aquesta és la grandesa de França. Sóc un francès de sang barrejada, com l'actual president. Però vull encarnar, a través del que sóc, de la meva doble cultura, una França més assossegada. No vull enfrontar uns ciutadans contra els altres com fa Nicolas Sarkozy.

-Després d'haver treballat amb Royal el 2007, ¿considera que ha arribat el torn d'una nova generació de l'esquerra?

-N'estic convençut. L'esquerra necessita l'energia d'una nova generació que coneix bé la realitat dels barris populars, que parla de la reforma de l'escola, de reconciliar l'esquerra amb l'empresa... Sóc unoutsider, no sóc el favorit dels sondejos, però a vegades l'experiència de govern pot ser un handicap. No voldria que l'elecció del candidat es faci només entre antics ministres, com Strauss-Kahn, Aubry o Royal.

-¿Com és l'esquerra desacomplexada que reivindica?

-És una esquerra que diu que Sarkozy ha fracassat en la seva política de seguretat, que la violència no deixa d'augmentar, que la proliferació d'armes a labanlieue [els suburbis] és molt inquietant, que la delinqüència afecta els més febles, que per combatre el fracàs escolar s'han de destinar professors amb més experiència als barris més difícils i pagar-los millor.

-No són bons temps per al socialisme europeu.

-La crisi ha provocat una demanda de regulació, d'intervenció pública. Això hauria d'haver portat l'esquerra a ser més forta i, no obstant, succeeix el contrari, i això obliga a redefinir el seu paper. No podem governar el 2012 amb les receptes dels anys 80 i 90, és a dir, amb la setmana laboral de 35 hores o amb més Estat.

-En temes com la seguretat, el burca i les 35 hores s'allunya del discurs oficial del seu partit. ¿Això no dificulta la seva candidatura?

-El candidat a les presidencials serà elegit en unes primàries obertes a tot el cos electoral. Això significa que els problemes interns del PS pesen menys en la designació. Jo estic en la línia del que pensen els electors d'esquerra, que necessiten un llenguatge clar.

-¿Per això defensa una prohibició total del burca?

-El burca no té res a veure amb l'islam, i nega la identitat de la persona. Si defensem la dignitat de les dones, el que fa falta és la prohibició total. Prohibir a mitges és un acte de debilitat.

-Molts creuen que prohibir no és d'esquerres.

-Hi ha una demanda de progrés, de justícia social, però també d'ordre, d'autoritat i de regles. Si en nom de la llibertat tot és possible, fins i tot fer retrocedir els valors del progressisme, no hem entès el que passa. La seguretat és una llibertat, no podem ser febles amb això.

-¿Això explica que les classes populars franceses votin la ultradreta de Le Pen?

-Sí, no s'han sentit compreses per les elits governants.

-Alguns el consideren el Sarkozy de l'esquerra.

-Si significa el que representava el president el 2007, innovador, dinàmic... m'ho prenc com un compliment. Vaig rebutjar la proposició de Sarkozy d'entrar al Govern. Estic pel diàleg entre partits, però no per la confusió de papers. No m'agrada el clima tan violent que hi ha a Espanya entre el PSOE i el PP. Tampoc que Aubry compari Sarkozy amb Maddoff, és una actitud que desacredita la política.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

-Explica al seu llibre que Carla Bruni li va demanar que derrotés el seu marit per poder tenir una vida normal.

-També explico que Sarkozy va intervenir per dir que no podríem guanyar-lo perquè som sectaris. Si volem respondre positivament a la súplica de Carla Bruni, encara que no me la crec en absolut, l'esquerra ha de ser oberta, moderna, popular i generosa. Avui la gent no es reconeix en les etiquetes tradicionals de l'esquerra i la dreta.