Lligar alguna cosa més que la maionesa

La televisió francesa ha explotat aquests últims mesos un filó que ha obtingut rècords d'audiència: els programes culinaris convertits en realities. Com Un sopar quasi perfecte, en què ciutadans normals i corrents preparen un àpat a casa seva per a sis persones, que a la vegada són els seus rivals. Al final, cada un dels convidats puntua l'amfitrió tant per la qualitat gastronòmica com per la decoració o l'ambient. El guanyador de cada lliga regional passa al campionat nacional, on els seus punts de cocció, textures i salses són avaluats per reconeguts xefs.

L'última troballa, pomposament anomenada Master chef, porta la competició al paroxisme al sotmetre els concursants -aficionats que aspiren a dedicar-se a la gastronomia- a una sèrie de proves cada vegada més dures i estressants. Un exigent jurat avalua cada missió, que consisteix a preparar un menú per a uns quants centenars de mariners en alta mar o executar una recepta en 60 minuts amb els ingredients d'una caixa sorpresa.

L'èxit d'aquestes emissions reflecteix una tendència social. Afavorida per la crisi, la moda de jugar als xefs causa furor a l'altra banda dels Pirineus. Les escoles de cuina van sortint com bolets. El mercat d'aquests centres no es limita a la mestressa de casa ociosa. La clientela s'ha estès a executives saturades de precuinats, joves mares fartes de repetir el mateix menú i homes de totes les edats per a qui la imatge dels fogons ha canviat gràcies als nous cuiners mediàtics.

Així, el curs per aprendre a fer sushi, foie casolà, tapes o els preats macarons -un dolç molt sofisticat- s'ha convertit, juntament amb l'Ipad, en el regal per excel·lència per a aquestes festes. Durant aquestes setmanes, les classes per innovar les receptes tenen llista d'espera.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

El fenomen conquista també joves parelles atretes pel costat sensual de la cuina. Pensant, potser, en la seducció per la via de l'estómac que tan bé va plasmar la pel·lícula mexicana Como agua para chocolate o la sexi Catherine Zeta-Jones enfundada en el seu impol·lut uniforme de xef com a protagonista de la comèdia romàntica Sin reservas. Pastar pa, combinar les espècies o preparar un pastís de xocolata desperta els sentits.

Les escoles de cuina estan cada vegada més freqüentades per solters i solteres i divorciats i divorciades. Compartir fogons pot ser més eficaç que una web de contactes o una sessió de speed dating. No només resulta menys compromès, sinó que, almenys, es parteix d'un paladar afí. Algunes empreses, com Atelier Culinaire, han inventat un concepte ideal per facilitar una trobada entre ànimes solitàries però professionalment molt ocupades. La cosa consisteix a aprofitar la pausa del dinar per aprendre una recepta i degustar-la en una hora. Per 15 euros, un dels joves xefs de l'escola revela a una dotzena d'alumnes els secrets per causar sensació, per exemple, amb un llom de bacallà amb crosta. Temps de preparació del plat: mitja hora. La resta dels assistents es dediquen a assaborir el plat amb una copa de vi, conversar i prendre unes postres. Els ingredients per iniciar alguna cosa més que una bona amistat estan servits.