Rigor amb el delicte ecològic

Les acusacions que el fiscal de medi ambient ha formulat contra l'Administració catalana són feridores i contundents. En la memòria del 2009, José Joaquín Pérez de Gregorio arriba a la conclusió que la Generalitat (especialment l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Agència Catalana de Residus) no respon als mínims exigibles en defensa del patrimoni natural del país. Es queixa el fiscal de la falta de col·laboració, de l'escassetat de denúncies presentades i d'una certa relaxació en el control i seguiment de totes les faltes o delictes que tenen a veure amb el medi ambient. En el panorama dibuixat per la fiscalia s'arriba a una conclusió certament dramàtica: els que haurien d'estar més alerta per evitar la contaminació dels rius, l'abandonament de residus tòxics, els abocadors il·legals i tants altres atemptats contra el medi ambient demostren com a mínim un deixament en les seves funcions.

La Conselleria de Medi Ambient ha reaccionat amb notable estranyesa a les acusacions del fiscal i l'ha emplaçat perquè detalli quins són els delictes ecològics dels quals l'Administració autonòmica té coneixement però no denuncia. En qualsevol cas, segons la fiscalia, les accions empreses pel Govern són, com a mínim, febles, com si hi hagués una espècie de protecció paternalista en relació amb els ajuntaments basada en una interpretació laxa de la legislació mediambiental.

Més enllà de la polèmica, el ciutadà té dret a exigir rigor als poders públics. Estem parlant d'un patrimoni de gran valor, capital per al desenvolupament del país, i en un moment en què la consciència ecològica dels catalans és alta, és inacceptable que no s'obri en conseqüència.