El festival Tangent porta les arts als barris

Aquests dies, l’Eixample celebra l’arribada de l’estiu amb un certamen molt especial. Es tracta del Tangent, el Festival de les Arts, en la seva cinquena edició en què, com de costum, obre les portes dels seus centres cívics per oferir gratuïtament una sèrie d’interessants propostes escèniques de teatre, dansa, circ i diferents formats musicals. Això sí, per poder assistir cal reservar entrada prèviament al centre corresponent i cal afanyar-se perquè s’esgoten molt ràpidament. Encara queden nou propostes que podem disfrutar, coneguem-les.

Els refugiats i la solidaritat

Avui mateix podem acudir a la Casa Elizalde per descobrir la peça teatral Alhayat o la suma dels dies (pati interior, 22.00 h), a càrrec de la companyia La Viciosa i interpretada per Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian a partir del text de Laia Foguet i Aura Foguet. Explica la vida diària en un camp de refugiats a Grècia al qual arriba una jove voluntària i on coneix un refugiat sirià i la seva germana. S’entenen en un estrany idioma entre el català, l’anglès i l’àrab i entaulen una gran complicitat malgrat el dur entorn on viuen entre converses, jocs, il·lusions, por i impotència i en què el més important serà l’amistat.

Circ entre bicicletes i equilibris

Mentir lo mínimo (dimarts 20, 20.00 h, Jardins d’Ermessenda del C. C. Urgell) és el nou espectacle de la companyia Alta Gama (Amanda Delgado i Alejo Gamboa), un projecte conceptual entorn del minimalisme a mig camí entre el teatre i el circ. Parteixen de la premissa que l’essència és la senzillesa per poder sentir més àmpliament el que no es veu. És un muntatge simple, poètic i divertit que utilitza tres únics elements, una dona, un home i una bicicleta, desfent-se del que és superficial per quedar-se amb el primordial. ¡Ah! I també és recomanable per a nens de més de 7 anys.

Més circ l’endemà a la Casa Golferichs amb Ovvio (dimecres 21, 20.30 h), del Kolektiv Lapso Cirk, creat per David Díez Méndez i Tomas Vaclavek, dos artistes especialitzats en equilibri i en manipulació d’objectes. El que fan és buscar els límits, vèncer o almenys desafiar les lleis de la gravetat, però no sempre és fàcil i, de vegades, cal caure per tornar a aixecar-se, és obvi, com indica el títol. És la trobada entre dues personalitats molt diferents que necessiten viure en el risc desafiant entre jocs la física. Tot això amb l’ajuda d’una arquitectura de planxes i barres de fusta, una estètica elegant i la plasticitat dels seus cossos en un clímax ascendent de tensió i adrenalina amb el lema circense com a bandera: «més difícil encara».

Música afrobrasilera i electrònica

Ara ens deixarem portar per la música i les arts tradicionals afrobrasileres amb Maracujás (dijous 22, 20.00 h, C. C. Cotxeres Borrell). El grup està format per la cantant Priscilla Barbosa, acompanyada per guitarra, contrabaix, saxo i bateria, que ens transportaran, en un viatge sonor perquè experimentem els ritmes de la seva cultura, que combinen amb influències d’altres llenguatges com el flamenc i el jazz, també presents en la seva trajectòria. Amb ells, el jazz nord-americà arriba a ritmes inesperats; el bolero arriba a tonalitats més africanes i la samba arriba a límits inimaginables.

El divendres 23, la protagonista serà la música electrònica amb b1n0 (plaça del Fort Pienc, 22.00 h), un dels projectes musicals barcelonins més innovadors creat per Emili Bosch i Malcus Codolà. Tots dos serpentegen entre uns i zeros amb sons insòlits que fusionen l’experimentació electrònica amb la delicadesa pop. Un viatge al nostre cervell on les paraules són els colors i on els nostres pensaments s’expandeixen i es contrauen de manera infinita, en espiral, una vegada i una altra. El duo presenta el seu nou EP, bi, en què combinen els instruments aprofitant les possibilitats dels sintetitzadors i els sàmplers, així com els sons d’objectes quotidians com forquilles o capses de sabates.

Les relacions i l’aïllament

La següent cita és amb la dansa de Magí Serra i Anamaria Klajnšček, que presenten Cossoc (dilluns 26, 20.00 h, C. C. Sagrada Familia). És una coreografia hipnòtica plena d’imatges suggerents que mostren el que poden arribar a fer dos cossos en constant equilibri. Una peça que aprofundeix en la complexitat i, alhora, la simplicitat d’una relació. Una finestra oberta al públic, a la curiositat d’espectadors i espectadores, una frontera entre l’espai públic i el privat.

La dansa, juntament amb la música, són els elements bàsics de #BombollaSegura, del ballarí Jaume Sangrà i el pianista Carles Marigó (dimarts 27, 21.00 h, Espai de Fotografia Francesc Català-Roca). El protagonista és un ésser carregat de pors i dubtes que accedeix a la Bombolla Segura per enfrontar-se a les seves debilitats. A l’interior hi ha un pianista i, tots dos, redescobriran el significat de l’art, el poder de la música i la capacitat de la dansa per transformar el present en una nova realitat. Una peça que tracta sobre l’aïllament i com conviure en una situació de confinament i de distanciament social, així com de la necessitat de les relacions afectives i de la interacció social entre els humans.

La cantautora de moda i dones amb xanques

El dimecres 28 toca concert amb una de les veus més reclamades de l’actualitat, la cantautora catalanoirlandesa Núria Graham (dimecres 28, 21.00 h, Fort Pienc). Aquesta ascendent artista, que va debutar amb First Tracks el 2015 quan només tenia 16 anys, ha anat evolucionant amb nous treballs fins a posicionar-se com a imprescindible per entendre el folk-pop local. Ara acaba de publicar At Last, un single de dues cançons com a avanç d’una nova etapa sonora que culminarà amb el seu pròxim àlbum. Nous camins que anuncien les seves millors cançons fins ara, sempre immersos en el seu particular univers creatiu.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Finalment, el C. C. Cotxeres Borrell també s’apunta a la dansa però amb una particularitat molt especial: es porta a terme amb xanques i les protagonistes són cinc dones. Es tracta de Mulier (divendres, 30, 20.00 h), de la companyia La Maduixa, amb el qual pretenen investigar els límits físics amb la dansa i l’equilibri, el moviment i la poesia o la força i les emocions. Les dones són el punt de partida. L’espectacle neix de la necessitat d’explorar la identitat femenina a través del joc corporal, posant èmfasi en la imatge, la poètica visual i la narració per arribar a la sensibilitat de l’espectador. És un homenatge a totes les dones que durant segles i segles d’opressió han lluitat i continuen lluitant per mantenir viu el seu jo salvatge, i que reclamen el seu dret de ballar i córrer lliurement pels carrers i places de la nostra societat. Un muntatge reivindicatiu per tancar aquestes fantàstiques nits culturals a l’Eixample.