RACONS SENSE TOC DE QUEDA

Un passeig entre fantasmes a Barcelona

Prepareu-vos per lidiar amb bruixots, ànimes en pena i éssers d'ultratomba. No és el Congrés dels Diputats. Són carrers encantats. Aquí s'intueix moviment fins i tot després de les deu de la nit. Sembla que les multes no arriben al Més Enllà.

Òscar Broc

Un passeig entre fantasmes a Barcelona

JOAN CORTADELLAS

Als febles d’esperit els aconsello que s’ho pensin dues vegades: encara estan a temps de deixar de llegir. Als que decideixin participar en aquest trajecte macabre els he d’advertir: no serà una processó agradable. En vigílies del Dia de Morts, aquest guia contrafet us descobrirà, llum d’oli en mà, les travessies més inquietants de la Barcelona oculta. Prepareu-vos per lidiar amb bruixots, exorcistes, assassins, ànimes en pena i éssers d’ultratomba... No parlo del Congrés dels Diputats, això és un ‘tour’ sinistre per alguns dels carrers més misteriosos de la ciutat. El coronavirus no entén de fronteres, d’acord, però els fantasmes no entenen de toc de queda.    

La llegenda del pont 

Calavera de carrer

Al pont del Bisbe hi ha una calavera travessada per una daga / JOAN CORTADELLAS

Al carrer del Bisbe, vigilat per un exèrcit de gàrgoles macabres, descansa un crani travessat per una daga que ha suscitat incomptables llegendes. Cal aixecar la vista, ja que es troba a la part inferior del pont del Bisbe, observant amb les seves conques buides els passejants. Ningú sap per què l’arquitecte Joan Rubió el va posar allà. Doctes ocultistes asseguren que la calavera és humana i el dia que algú li extregui la daga la ciutat de Barcelona se sumirà en el caos. D’altres diuen que si passes per sota del pont caminant d’esquena i sense deixar de mirar el crani, se’t concedirà un desig. Els més pessimistes juren que només de mirar-lo et caurà una maledicció de la qual només podràs deslliurar-te fregant la closca d’una tortuga màgica que hi ha a la bústia modernista de la Casa de l’Ardiaca. Que complicat tot.

Bisbe / Santa Llúcia. Gòtic (Ciutat Vella).


La Casa de l’Alquimista

Horror al Call

A l’arc de Sant Ramon hi ha la casa maleïda de l’alquimista / AUTOR FOTO (FONT)

Diuen que el Call està solcat per una xarxa secreta de túnels construïda pels jueus. Diuen... Som en un laberint ple de màgia que té a l’Arc de Sant Ramon del Call una de les seves travessies més esborronadores. En el número 8 hi ha la Casa de l’Alquimista. Explica la llegenda que un cristià ofès va demanar a l’alquimista que vivia allà un verí per matar la seva examant, una noia jueva. L’alquimista li va aconseguir una flor enverinada ¡sense saber que la víctima era la seva pròpia filla! El bruixot, embogit per la culpa, va maleir la casa perquè ningú pogués viure-hi en pau. Algunes nits, els laments de la seva filla recorren el carrer com una esgarrifança: el toc de queda no compta per al Més Enllà. 

Arc de Sant Ramon del Call Gòtic (Ciutat Vella).


Malson a Estruc St.

El carrer dels horrors

Estruc és el Port Aventura de l’ocultisme: està plena de símbols / FERRAN SENDRA

El Port Aventura de l’ocultisme barceloní. Explica l’escriptor Xavier Theros que a Estruc es va produir un dels assassinats més estremidors de la Barcelona de principis del XX: un dement anomenat El Cigarrito va decapitar un matrimoni i la seva filla, i va estar convivint amb els cadàvers fins que la fetor el va delatar i va decidir suïcidar-se deixant-se anar una destralada a la cara. En aquest carrer hi ha símbols maçònics a les plaques dels números i moltes vibracions del passat, ja que la seva història està lligada a estranys crims de sang i a la pedra escurçonera, un remei contra les mossegades de serp. Al segle XV aquí va viure l’astròleg jueu Astruc Sacanera, de fet en els dos extrems de la travessia hi ha dos murals cabalístics erigits en el seu honor. Fas una ouija en aquest carrer i els fantasmes han de demanar tanda.

Estruc. Gòtic (Ciutat Vella).


Entrevista amb la vampira

L’ombra d’Enriqueta   

La vampira del Raval, Enriqueta Martí, és una Hannibal Lecter nostrada de la qual s’han escrit cubs de tinta. Mai sabrem què va ocórrer realment amb la segrestadora i assassina de nens (els eviscerava per fabricar ungüents) ni quines van ser les seves connexions amb l’alta societat (se la va acusar de prostituir menors), però el fet incontestable és que va ser detinguda en la seva residència del carrer de Ponent, ara Joaquín Costa, un esfereïdor entresol on van trobar ossos i restes de nens; pots amb sang, greix i altres fluids; i un sospitós saló amb mobles caríssims que no encaixava entre tanta misèria. Diuen que Enriqueta continua sortint i entrant del número 29 de Ponent, mentre arrossega un sac que, durant el toc de queda, els veïns senten amb aterridora claredat.  

Joaquín Costa. El Raval (Ciutat Vella).


Exorcismes a la Ribera

L’altre pare Karras 

En el número 7 del carrer de Mirallers es feien exorcismes vuitcentistes / RICARD CUGAT

Jacint Verdaguer no només va ser un gran poeta, també va exercir de pare Karras i se les va veure amb Beelzebub. Era freqüent veure’l a la Casa de l’Oració, en el número 7 de l’ombrívol carrer de Mirallers. Es tractava d’un espai on el pare Joaquim Pinyol es partia les dents desposseint les víctimes del Caigut, moltes vegades amb la inestimable ajuda de l’autor de ‘L’Atlàntida’, que va prendre notes de les aterridores sessions que allà es van esdevenir. Per cert, Enric Casasses va recopilar aquests escrits en el llibre ‘Dimonis’ (Verdaguer Edicions). De matinada, al carrer buit reverberen els crits, laments i vomitades d’aquells exorcismes vuitcentistes: «Jacint, ¿has vist el que ha fet la marrana de la teva filla?». 

Mirallers. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella).


Classes sobrenaturals

Escola de bruixots

L’estret carrer de la Neu de Sant Cugat, batejat amb tan curiós nom perquè en altres temps s’hi venia neu per conservar aliments, va ser una via entregada a l’ocultisme. A la Barcelona de finals del XIX abundaven els bruixots i fetillers, i a la Neu de Sant Cugat hi havia una escola de bruixeria de gran prestigi, amb una lúgubre rectora que faria que Gandalf s’orinés a sobre. La propietària d’aquest grotesc institut de bruixeria es deia La Seca, per la seva impactant primesa, i les males llengües asseguraven que era carn i ungla amb el Dimoni. Sí, La Seca era un ésser abjecte i repugnant, però de les seves classes van sortir els millors bruixots de l’època. Harry Potter no hauria aguantat ni una setmana.

La Neu de Sant Cugat Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella).


‘Botellons’ sense multes 

Esperits ferrers  

Els espectres d’un ferrer i el seu aprenent tenen per costum fer uns bons passejos nocturns pel carrer del Portal Nou i voltants. Pel que sembla, fa anys, el ferrer va travessar el pit al seu alumne amb un ferro roent perquè creia que volia robar-li. Quan el ferrer va voler fugir, pres de la bogeria, va topar amb un fantasma amb una taca vermellosa al tòrax: el terror va paralitzar el cor de l’assassí i ara botxí i víctima floten sobre les llambordes de Portal Nou, alienes a l’estupor dels molts veïns que asseguren haver-los vist a altes hores de la matinada de ‘botellon’ sobrenatural sense que cap guàrdia urbà els multi. 

Portal Nou. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella).


Guisats de carn humana

Hotel Transsilvània

La llegenda explica que en un hostal del carrer de la Flor de Lliri cuinaven carn de viatgers / RICARD CUGAT

Al decadent carrer de la Flor del Lliri hi havia un cèlebre hostal amb un menú degustació ‘real food’ que incloïa guisats de carn humana. ¿D’on treien la mercaderia? La llegenda urbana explica que l’hostal comptava amb un llit diabòlic que, accionat per un ressort, es doblava per la meitat i atrapava el dissortat viatger, que era degudament passat a ganivet. Però en aquesta casa tot s’aprofitava i dels cadàvers sortien unes mandonguilles que estaven... de mort. Encara s’aprecien restes de l’hostal al carrer. Si les mires fixament, veuràs les cares compungides de les víctimes que van acabar flotant a l’olla. Sí a la cuina de proximitat. Sí al quilòmetre zero.

La Flor de Lliri. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella).