El roure de la Font del Racó

L’arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí, cap responsable del disseny dels jardins amb més renom de Barcelona, va voler que el parc de la Font del Racó, inaugurat el 1926, mantingués en tot el que es pugués l’aspecte forestal –incloent una popular font– i el relleu abrupte que caracteritzava aleshores la zona on es troba, a la falda de la serra de Collserola. El resultat va ser un jardí amb senders en pronunciat pendent (o bé amb escales) i a més amb una densa vegetació mediterrània dominada per garrofers, alzines i pins, tot i que actualment també compta amb pitòspors, robínies, palmeres i altres elements típics de jardineria.

L’element botànic més destacat és, no obstant, un elegant roure anterior a l’enjardinament de 1926 que fa equilibrismes en un pendent de la part baixa, en un ambient ombrívol que reté la humitat. L’arbre, que és concretament un roure cerrioide, un híbrid natural, mesura 3,90 metres de perímetre de tronc i la seva altitud s’acosta als 20 metres. Malgrat una vistosa protuberància a baixa altura, presenta un bon estat i una enorme i frondosa copa.