teatre

'Feísima enfermedad...': 'cum laude' per a La Calòrica

Deu anys després, la companyia ha reposat la que va ser la seva primera obra. Ja deixaven clar el potencial que els ha portat a ser una companyia de referència

José Carlos Sorribes

'Feísima enfermedad...': 'cum laude' per a La Calòrica

Deu anys després, queda clar que van ser pocs, sobretot programadors, els que van veure ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. Perquè només així es pot explicar que la primera obra de la companyia La Calòrica, un treball de final de curs de l’Institut del Teatre (no ho oblidem) amb temporada posterior en el Versus, hagi tardat tant temps a tornar a un escenari. Isi ho ha fet ha sigut perquè la mateixa companyia l’hi va plantejar al teatre Lliure quan el seu director, Juan Carlos Martel, li va obrir les portes per a aquest homenatge a una dècada de vida.

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I 

Teatre Lliure de Gràcia
Dramatúrgia: Joan Yago 
Direcció: Israel Solà
Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Carla Rovira, Marc Rius i Júlia Truyol
Fins al 31 de gener
De 9 a 23 euros

Doncs bé, a Feísima..., reposada avui amb algunes variacions i més mitjans que al taller de la seva estrena, ja hi ha tots els arguments que han fet de La Calòrica una companyia de referència al teatre català i que hauria d’haver fet bastant abans el salt a un gran escenari públic. Perquè és una peça excel·lent. No és poc atrevir-se a barrejar en una ‘opera prima’ la influència dels drames històrics de Shakespeare amb l’esperpent hispà, amb la farsa més grotesca. I, a més, sortir-ne amb el cap molt alt.

Història i sarcasme 

Abans que res, el dramaturg Joan Yago ja va deixar empremta a Feísima... del fet que som davant d’una firma imprescindible de la dramatúrgia catalana. Yago juga en la Champions de l’escriptura teatral, al servei de La Calòrica o en altres aventures (You say tomato, Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner’). El text en vers sobre el final del regnat d’Isabel de Castella i el seu marit Ferran d’Aragó –amb la seva filla Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell i el cardenal conseller Cisneros com a convidats– mereix la màxima nota. No som davant d’un tractat històric, però sí que conté molta història i molt sarcasme polític al voltant d’una dona poderosa, i també cruel. Es considerava una elegida del seu temps i es resistia a deixar el món terrenal, malgrat la malaltia que la turmentava. Ritme i vigor narratius flueixen sempre al costat de detalls continus d’humor hilarant. Com quan Joana li recorda a Isabel, al voler que sigui la seva hereva, que està boja (d’amor i alguna cosa més) i la seva mare respon: «És igual. ¡Ampla és Castella!».

EL+

Un muntatge rodó en el qual la mirada política i l’humor sense fre viatgen junts.

EL-

Només serà al Lliure de Gràcia fins a final de mes i les entrades volen. No ho dubtis.

La direcció d’Israel Solà alimenta de forma excel·lent el ritme del text i compta sempre amb el recolzament del repartiment. És un encert el joc del teatre isabelí anglès del canvi de sexe en el rol d’Isabel (extraordinari i rotund Aitor Galisteo-Rocher)i el cardenal (gran Carla Rovira, en la seva tornada momentània a un grup que va deixar després de la primera estrena). Xavi Francés també triomfa com el calçasses Fernando (o Ferran, com es diu en una altra picada d’ullet brillant), igual com Júlia Truyol com a Joana; Marc Rius, com el seu marit –aquest arxiduc d’Àustria que posava el to europeu en una cort imperial tan rància–, o Esther López, com la criada protagonista del colossal tancament.

Les formes també estan a l’altura del fons. En la superba escenografia retaule d’Albert Pascual, també responsable d’un gran vestuari, sí que es noten els mitjans que no hi havia en la primera versió. Un treball que de segur es va endur l’excel·lent dels seus professors i que avui guanya el ‘cum laude’ en una estada al Lliure que serà breu.