Antoni Fabrés surt de l'oblit

De la vida d’Antoni Fabrés  –a qui el MNAC dedica una exposició temporal– se’n podria fer una pel·lícula. Entre finals del segle XIX i principis del XX, l’artista català va obtenir l’èxit allà on va deixar empremta –Roma, París, Mèxic–, ja que l’alta societat el considerava un dels seus pintors favorits i fins i tot va retratar el papa Benet XV. La seva minuciositat i virtuosisme li van donar fama, sobretot per les seves obres orientalistes, influïdes per Marià Fortuny. Imagineu per a algú que va conèixer tota aquesta glòria el que suposaria caure en l’oblit.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

En les últimes dècades, ja només vivia de fer classes a Roma. El 1926, va donar gran part de la seva obra a Barcelona, la seva ciutat natal (en realitat va néixer a Gràcia el 1854, abans que la vila s’annexionés a la capital catalana) i se li va concedir una pensió vitalícia. Fabrés, que vivia amb la seva dona en dificultats econòmiques serioses, lamentaria després la retirada del pagament i la falta de reconeixement en la seva etapa final. Va morir el 1938.

La mostra que acull el MNAC fins al 29 de setembre recupera la figura d’aquest pintor i escultor. El museu ha restaurat 105 de les 147 obres exposades, respectant-ne els marcs originals. L’exposició permet observar la tècnica de Fabrés més enllà de l’orientalisme, com als retrats i obres de forta càrrega social, sobretot després del seu pas per Mèxic, on es va decantar pel naturalisme i el realisme.