Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'El chico de la última fila': A primeríssima fila

La Beckett presenta un dels grans textos de l'aclamat dramaturg Juan Mayorga, en un brillant muntatge d'Andrés Lima i un equip interpretatiu d'igual nivell. Un 'must' del curs teatral

José Carlos Sorribes

'El chico de la última fila': A primeríssima fila

Sobre mestres i deixebles. Sobre pares i fills. Sobre persones que ja han vist massa i persones que estan aprenent a mirar. Sobre la vida i la literatura. ¿Qui millor que el seu autor per parlar d’un text?  Sobre aquests puntals es fonamenta ‘El chico de la última fila’, segons Juan Mayorga. Avui tot un acadèmic de la llengua que, quan va estrenar la peça el 2006, era un dramaturg d’un potencial més que confirmat posteriorment i amb un passat com a professor de matemàtiques en un institut.

Aquesta empremta es veu reflectida a El chico de la última fila, un text meravellós que va captar l’atenció del director francès François Ozon. El va portar al cine el 2012 amb Dans la maison (A la casa), guanyadora de la Concha d’Or a Sant Sebastià. Ens presenta un professor de literatura que troba en un dels seus alumnes, el que s'asseu al final de l’aula, algú en qui vehicular velles frustracions.

Entre la mediocritat de la resta, autors de redaccions infames, emergeix la seva figura literària per una afilada capacitat d’observació. El Claudio, així es diu, es dedica a descriure la vida i la família d’un dels seus amics de classe, el Rafa. Ho fa per entregues i, amb tanta habilitat, que desperta en el seu professor, i en la seva dona, el plaer malaltís d’observar una vida aliena per un espiell.

Mayorga obre a El chico de la última fila un ventall d’infinits plecs, un precís exercici teatral que interpel·la l’espectador. ¿El Claudio realment va conèixer amb detall els avatars de la família del seu amic? ¿O tot és fruit de la ficció, de la seva imaginació, de la força de la literatura? Tant és. Alumne i professor aconsegueixen que nosaltres, com a espectadors, també vulguem entrar en les vivències d’una avorrida família burgesa.

El chico de la última fila

Sala Beckett
Autoria: Juan Mayorga
Direcció: Andrés Lima
Repartiment: David Bagés, Guillem Barbosa, Arnau Comas, Míriam Iscla, Sergi López, Anna Ycolbazeta
Fins al 3 de març
De 10 a 20 euros

La Beckett ha reobert amb èxit les seves portes a un vell conegut. Mayorga ja va estrenar en l’època de Gràcia Cartas de amor a Stalin i Animales nocturnos, i ara ha tornat amb un còmplice, Andrés Lima. Tots dos van compartir grans dies en l’enyorada companyia Animalario i reiteren aquesta sintonia. Perquè Lima firma una posada en escena atmosfèrica que, per exemple, passa d’un espai a un altre amb solucions dinàmiques i senzilles només en aparença. Beatriz San Juan, una altra del grup d’Animalario, apuntala aquesta muntatge amb la seva escenografia, igual que ho fan la il·luminació de Marc Salicrú i l’espai sonor de Jaume Manresa.

Quatre il·lustres i dos novells

El talent de Mayorga i Lima necessitava un elenc a la seva altura. I el director el modela en un equip amb quatre il·lustres i dos novells. Dels veterans, Sergi López s’estrena amb el teatre de text, el de fórmules convencionals. Té tants recursos l’actor de Vilanova que de vegades fins i tot n’abusa, però és un luxe veure’l com el Germán, el professor. Míriam Iscla, sempre al seu lloc, treu tot el partit que té el rol de la seva dona.

EL+

El director i els intèrprets estan sempre al servei del magnífic text de Juan Mayorga.

EL-

Mirar tan amunt com ho fa l’obra pot arribar a apartar-ne els espectadors mandrosos.

També ho fan David Bagés, el pare de la família observada, i l’extraordinària Anna Ycolbazeta, com la seva dona i la mare del Rafa. No necessita ni moure’s per donar tota la dimensió al seu personatge. Guillem Barbosa és tot un descobriment amb la seva intepretació dinàmica i a cara descoberta del torbador i magnètic Claudio. Al seu costat, Arnau Comas mai defalleix com a amic. Un aplaudiment per a tots ells. 

Temes: Teatre