'El chico de la última fila': A primeríssima fila

Sobre mestres i deixebles. Sobre pares i fills. Sobre persones que ja han vist massa i persones que estan aprenent a mirar. Sobre la vida i la literatura. ¿Qui millor que el seu autor per parlar d’un text?  Sobre aquests puntals es fonamenta ‘El chico de la última fila’, segons Juan Mayorga. Avui tot un acadèmic de la llengua que, quan va estrenar la peçael 2006, era un dramaturg d’un potencial més que confirmat posteriorment i amb un passat com aprofessor de matemàtiquesen un institut.

Aquesta empremta es veu reflectida aEl chico de la última fila, un text meravellós que va captar l’atenció del director francèsFrançois Ozon.El va portar al cine el 2012 ambDans la maison (A la casa), guanyadora de la Concha d’Or a Sant Sebastià. Ens presenta un professor de literatura que troba en un dels seus alumnes, el que s'asseu al final de l’aula, algú en quivehicular velles frustracions.

Entre la mediocritat de la resta, autors de redaccions infames, emergeix la sevafigura literàriaper una afilada capacitat d’observació. El Claudio, així es diu, es dedica a descriure la vida i la família d’un dels seus amics de classe, el Rafa. Ho fa per entregues i,amb tanta habilitat, que desperta en el seu professor, i en la seva dona, el plaer malaltís d’observar una vida aliena per un espiell.

Mayorga obre aEl chico de la última filaun ventall d’infinits plecs, un precís exercici teatral queinterpel·la l’espectador.¿El Claudio realment va conèixer amb detall els avatars de la família del seu amic? ¿O tot és fruit de la ficció, de la seva imaginació, de la força de la literatura? Tant és. Alumne i professor aconsegueixen que nosaltres, com a espectadors, també vulguem entrar en les vivències d’una avorrida família burgesa.

La Beckett ha reobert amb èxit les seves portes a un vell conegut. Mayorga ja va estrenar en l’època de GràciaCartas de amor a Stalin iAnimales nocturnos, i ara ha tornat amb un còmplice,Andrés Lima. Tots dos van compartir grans dies en l’enyorada companyiaAnimalarioi reiteren aquesta sintonia. Perquè Lima firma una posada en escena atmosfèrica que, per exemple, passa d’un espai a un altre amb solucions dinàmiques i senzilles només en aparença. Beatriz San Juan, una altra del grup d’Animalario, apuntala aquesta muntatge amb la seva escenografia, igual que ho fan la il·luminació de Marc Salicrú i l’espai sonor de Jaume Manresa.

Quatre il·lustres i dos novells

Notícies relacionades

5 obres imprescindibles del Festival Oui!

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

El talent de Mayorga i Lima necessitava un elenc a la seva altura. I el director el modela en un equip amb quatre il·lustres i dos novells. Dels veterans, Sergi López s’estrena amb el teatre de text, el de fórmules convencionals. Té tants recursos l’actor de Vilanova que de vegades fins i tot n’abusa, però és un luxe veure’l com el Germán, el professor. Míriam Iscla, sempre al seu lloc, treu tot el partit que té el rol de la seva dona.

També ho fan David Bagés, el pare de la família observada, i l’extraordinària Anna Ycolbazeta, com la seva dona i la mare del Rafa. No necessita ni moure’s per donar tota la dimensió al seu personatge. Guillem Barbosa és tot un descobriment amb la seva intepretació dinàmica i a cara descoberta del torbador i magnètic Claudio. Al seu costat, Arnau Comas mai defalleix com a amic. Un aplaudiment per a tots ells.