ANIVERSARI

La literatura per a nens no és una criaturada

Els premis Edebé fa 25 anys que donen a la novel·la infantil i juvenil la importància que es mereix. Aquests títols ho demostren

imunoz12489530 periodico estudiant ni o leyendo170125144447

imunoz12489530 periodico estudiant ni o leyendo170125144447 / People Freizeit

3
Es llegeix en minuts
Imma Muñoz

Fa 25 anys, a l’editora bilbaïna Reina Duarte l’editorial Edebé li va proposar un repte: organitzar un premi (bé, dos) que evidenciés que la literatura infantil i juvenil no era una criaturada. Que s’havia de prendre molt seriosament. «Que li donés la importància que es mereix», explica amb el veredicte de la 25a edició encara ressonant: Ricard Ruiz Garzón és el guanyador del premi de Literatura Infantil amb La immortal, i Francisco Díaz Valladares, del de Juvenil amb Rere l’ombra del bruixot. Els premiats s’enduran, respectivament, 25.000 i 30.000 euros, quantitats de premi de primera (el Nadal té una dotació de 18.000 euros) que els permetran, diu Duarte, «comprar temps per escriure bones obres dedicades a aquests públics». 

Aquest és el propòsit que ha mogut aquesta dona entusiasta, ànima dels premis, en aquest quart de segle: «Acostar la bona literatura als nens». Per això des del primer moment va tenir clar que havien de poder-hi optar originals escrits en qualsevol de les quatre llengües oficials de l’Estat i que l’obra guanyadora havia de ser traduïda a les altres tres («tots els nens tenen dret a disfrutar de bona literatura en la seva llengua materna», reivindica), i que s’havia d’editar en un format assequible: «Res d’edicions de luxe: el preu no pot ser un fre». 

SEMPRE LES MILLORS

També que el jurat havia d’estar format per persones alienes a l’editorial, perquè cap interès empresarial pogués enterbolir l’elecció. «Que guanyessin sempre les millors obres». Han tingut ull: atresoren dos premios nacionales a la llista (Maite Carranza i César Mallorquí), i algun autor de rècord, com Carlos Ruiz Zafón, llavors un desconegut, va trepitjar podi per primera vegada amb ells. «Només se’l  va tenir en compte quan va començar a ser llegit per adults, però abans ja havia arribat a milers de joves», diu Duarte. 

Aquí es percep un neguit. Com quan explica que encara hi ha pares que, al llegir alguna de les novel·les guanyadores, exclamen: «¡Ai, però si això està molt bé!». «En aquests 25 anys hem desenvolupat un planter de grans professionals (autors, editors, il·lustradors) i la consciència del que la lectura pot fer pels nostres fills. Com a societat, ja no tenim excusa per no posar-la en el lloc que es mereix». El lloc de les coses importants. —

LA SELECCIÓ DE L'EDITORA

Reina Duarte, directora de Publicaciones de Edebé.

'Recorda't dels dinosaures, Ana María', de Gabriel Janer Manila

«Gabriel Janer Manila va guanyar el premi de Literatura Infantil el 1993. Va ser fantàstic que inaugurés la llista de guardonats  un escriptor de tantíssima qualitat i ja consagrat».

'El príncip de la boira', de Carlos Ruiz Zafón

«És el debut literari de Ruiz Zafón. Es va presentar al primer premi juvenil amb aquesta novel·la gòtica. No el coneixia ningú. Va guanyar el 1993, i quan es va convertir en un fenomen de vendes, ja tenia milers i milers de lectors joves».    

'L'última feina del senyor Luna', de César Mallorquí

«A l’arribar a la cinquena edició vaig pensar: ‘¡Això va de debò!’. I el va guanyar César Mallorquí, un dels millors autors de juvenil, que a més ven moltíssim». De les seves tres obres premiades, dos milions de llibres. 

'Jon i la màquina de la por', de Roberto Santiago

«Aquest llibre va ser el primer que va escriure per a nens. Avui triomfa amb la sèrie Els futbolíssims, a Cruïlla. Un requisit dels nostres jurats és que no estiguin lligats a Edebé».

'L'escola dels pirates', d'Agustín Fernández Paz

«Fernández Paz, mort l’estiu passat, va ser el primer autor que va guanyar amb una obra en gallec. Segons la política del premi, es va traduir a les altres tres llengües oficials». 

'Els perfectes', de Rodrigo Muñoz Avia

«És un dels escriptors que han guanyat el premi en més d’una ocasió: el 2007, amb aquesta obra, i el 2015, amb El signe prohibit. No és un autor que escrigui gaire, però quan ho fa, la clava».

'Paraules emmetzinades', de Maite Carranza

«Marca un abans i un després, per a mi. El 2010, el tema dels abusos a menors era més tabú del que és avui. I Carranza va saber parlar del tema i conscienciar els xavals. Aquest llibre impacta a qualsevol edat». 

Notícies relacionades

'Molsa', de David Cirici

«Cirici va guanyar el 2013 amb aquesta obra en català. Serà un dels llibres de la Fira LIJ de Bolonya, a l’abril: Catalunya és convidada d’honor, i a més Cirici ha seduït els lectors italians».