AQUELARRE CRIMINAL

No passeu: escriptors cometent crims

A Espanya n'hi ha una vintena llarga, la meitat en territoris de parla catalana. A l'espera de BCNegra i amb Tiana Negra en capella, prenem la temperatura a aquesta febre criminal

imunoz36924783 onbarcelona silueta de cadaver170118200412

imunoz36924783 onbarcelona silueta de cadaver170118200412

5
Es llegeix en minuts
Imma Muñoz

La pregunta que potser us esteu fent ara mateix ja la va formular al novembre Marc Moreno en el discurs inaugural de Vilassar de Noir, l'últim festival de novel·la negra que s'ha sumat a l'aquelarre criminal que viu Catalunya des de fa una dècada, i del qual l'editor de Llibres del Delicte és comissari. "Un altre festival de novel·la negra. Últimament surten de sota de les pedres, diuen. ¿En fan falta tants?", va plantejar en l'obertura. "Tants" són una vintena llarga a tot l'Estat, dels quals la meitat tranquil·lament se celebren en territoris de parla catalana. El més conegut, el ­BCNegra, que començarà el 26 de gener i s'allargarà fins al 4 de febrer. El més imminent, la seva antesala: el Tiana Negra, que carrega el revòlver avui mateix amb un homenatge a Andreu Martín i l'entrega del premi IV Memorial Agustí Vehí (l'ha guanyat Biel Cussó, amb la novel·la Vladimir) i començarà a disparar taules rodones, presentacions, firmes de llibres i entrevistes en diversos formats demà.

"És possible que estiguem vivint un boom de festivals del gènere. Així com als 70 cada poble que aspirava a ser alguna cosa en el panorama cultural atorgava un premi literari, ara organitza un festival. Li surt una mica més car, però la visibilitat que aconsegueix és més àmplia", respon Sebastià Bennasar, comissari de Tiana Negra, a la pregunta que es va formular Moreno. El que ell dirigeix compleix aquest any el seu primer lustre, convertit en exemple i "motor" per a la majoria de festivals de petit format catalans, i amb bona part dels objectius (que es resumeixen a donar visibilitat a la novel·la negra en català i tota la indústria editorial que hi està associada), contra pronòstic, complerts.

"El primer any em pensava que ens pegaríem un mastegot descomunal. Disposàvem d'una sala petita del poble, perquè no sabríem si vindria algú, i quan vaig veure que estava plena i que hi havia gent que es quedava fora, no m'ho podia creure. I l'any següent, igual. Fins al tercer any no vaig començar a assumir que sí, que ens tenien en compte", assegura Bennasar. 

Sebastià Bennasar, comissari de Tiana Negra i autor prolífic.

Potser per com havia nascut el festival. "Fa sis anys, un grup d'editorials independents que no podien permetre's tenir un lloc a la Setmana del Llibre en Català van decidir muntar en paral·lel la Setmana Petita del Llibre en Català, amb activitats a diverses llibreries. Eren lectures, taules rodones... En una d'aquestes taules, a la Catalònia, vaig plantejar que era una pena que en els festivals la novel·la negra en català quedés relegada a petits espais o a actes en les pitjors hores. Entre el públic hi havia l'alcaldessa de Tiana, una gran aficionada al gènere, que ràpidament va respondre: 'Si vols muntar un festival que trenqui amb això, tens un poble a la teva disposició'. I així va ser: Tiana Negra, en realitat, és un festival del poble i el seu ajuntament. Jo només en soc el director", diu Bennasar.

SANG I VI

Néixer així podria ser als festivals el que és venir al món en un taxi als nadons, però no és infreqüent en el gremi: d'una altra taula rodona, però aquesta vegada muntada per l'escriptor mallorquí (Bennasar és també autor, y prolífico: bussegeu a internet i prepareu-vos per trobar increïble que amb només 40 anys hagi pogut escriure tantíssim, negre i de qualsevol altre color, encara que la seva última novel·la, L'imperi dels lleons, sí que s'inscriu en el noir), va sorgir El Vi fa Sang, un altre festival amb particularitat. És vermell i negre. O vermell i vermell: marida la sang amb el vi de la Conca de Barberà, comarca a la qual pertany l'Espluga de Francolí, el poble que l'acull i que ha entrat gràcies al certamen al mapa de la criminalitat de tinta amb accent català.

Tiana Negra

Del 20 al 22 de gener

Com LleidaCollbatóSant CugatCubellesVilassar, MallorcaMorellaValènciaVall-de-roures (al Matarranya)... localitats que ens permetrien enllaçar un mes amb el següent de festival en festival. En molts, encara és aviat aventurar les plomes a qui els lectors podran posar cara, però segur que en més d'un, i més de dos, hi veurem Anna Maria VillalongaNúria CadenesRafael VallbonaRaquel GámezJordi de Manuel i Llort. Tots aniran aquest cap de setmana a Tiana, i aquest últim, autor de l'alabada 'No n'estiguis tan segur', avança que estarà, a més, a BCNegra i El Vi fa Sang. "I m'acaben de convidar a les Borges Blanques, a l'abril, i és possible que encara en caigui algun més, com València Negra, però encara no és segur".

MASSA VOLUNTARISME

¿Què aporten els festivals als autors? "Visibilitat en format de proximitat. Per a mi, que no estic en xarxes socials i tinc l'accés als mitjans que tinc, arribar a la gent. ¿Per tant, vendes? No és el principal, però, a llarg termini, sí", explica. Llort respon com escriu, sense por de trepitjar ulls de poll, així que val la pena formular-li a ell la pregunta inicial: ¿hi ha massa festivals negres a Catalunya?

"Com a autor, crec que comença a ser que sí. Però també es publiquen massa títols de tots els gèneres... Està bé trencar el centralisme i anar a trucar a la porta dels lectors de localitats més petites, però sovint inverteixes molt temps i diners (quilòmetres, dinars) i només firmes un parell d’exemplars. ¡Econòmicament, és una ruïna! Les coses com són: és possible que alguns festivals no durin gaire si no es comencen a pagar les despeses dels convidats, entre els organitzadors i les editorials", assegura.

Lluís Llort, autor de 'No n'estiguis tan segur' i multirreincident en festivals. ELISENDA PONS. Les primeres vegades fa molta i·llusió anar-hi, però quandja ho has fet uns quants anys... fas balanç i t'ho replanteges", assegura.

El top criminal de Sebastià Bennasar

Notícies relacionades

El que vindria a ser un recordatori que per aconseguir segons què no es pot tirar sempre de voluntarisme, per més que vagi acompanyat de passió. Perquè aquest és l’altre ingredient vermell que no falta en cap d’aquests certàmens: passió per un gènere (amb freqüència en les seves moltes manifestacions: a Tiana, a Vilassar, a Valencia, a Palma, hi ha també cine, còmic, fotografia...), i, més enllà, per la lectura, i, encara més enllà, per una forma de cultura que sosté com cap amb una mà l’entreteniment, i amb l’altra, la crítica social.

5.000 TESIS DOCTORALS... ALS EUA

Una forma de cultura que s’ha guanyat el favor del públic però segueix tenint una assignatura pendent: la universitat. "Als Estats Units es llegeixen 5.000 tesis doctorals a l’any sobre novel·la negra. Aquí... És clar que el gènere segueix sense ser valorat per infinitat d’acadèmics, per pur elitisme", lamenta Bennasar. Amb aquesta constatació, i per posar fi a la intriga, que parlem de noir, és pertinent recollir la resposta de Moreno a la seva pròpia pregunta. "¿Fan falta tants festivals? Sí, és clar que fan falta". Encara que només sigui per franquejar aquesta última cinta policial.