Tràfic de cadàvers al parc infantil

Com ho heu llegit: el que avui és el parc infantil dels Jardins del Doctor Fleming (al carrer del Carme amb Floristes de la Rambla) va ser a finals del segle XVI un lloc on es traficava amb cadàvers. Resulta que part dels cossos destinats a les autòpsies que s’amuntegaven en un hospital de la zona acabaven sent desviats, i venuts per sota  mà, per fer encanteris. Sí, sí, just on ara els nens baixen pel tobogan. 

Curiositats com aquesta són les que expliquen Roser Messa i Pep Brocal (amb la paraula ella, amb la imatge ell) al llibre 'Anecdotario de Barcelona' (Comanegra), un recorregut cronològic per 30 episodis de la història de la ciutat per mirar-la amb uns altres ulls. Des de l’explicació mítica de la fundació de l’urbs, a càrrec d’Hèrcules i Hermes, ni més ni menys, fins a la seva conversió en el súmmum de la modernitat per la via de manifesta­cions com l’'street art', Messa i Brocal en pinten les diverses cares a través d’anècdotes rere les quals, rascant una miqueta, surten les categories. Aquí en teniu diversos exemples. 

BUFETADES A LA PLAÇA DE TOROS

La tríada Barcelona-plaça de toros-bufetades no va néixer amb els moviments animalistes. El llibre de Messa i Brocal ho demostra amb dos episodis. El primer va tenir lloc el juliol de 1835, quan una multitud va destrossar la plaça del Torín, inaugurada a la Barceloneta feia a penes un any, i va acabar convertint una mala tarda de toros en una revolta antimilitar i anticlerical. La mansuetud dels toros que van sortir a l’arena va ser la guspira, però el públic ja estava ben encès a causa del descontentament social. I així va acabar la cosa: amb convents cremant. 

El segon va passar 81 anys després, i en aquest cas les bufetades estaven escrites per endavant: les que s’ha­vien d’intercanviar Jack Johnson, el primer negre campió dels pesos pesants, i Ar­thur Cravan, nebot d’Oscar Wilde que sumava punts a l’excentricitat que li venia de sèrie combinant la poesia amb la boxa. El combat va tenir com a escenari la Monumental, i com a resultat, la victòria de Johnson en el cinquè assalt i els crits de «tongo» del públic al comprovar les poques ganes de baralla de Cravan. Però les masses s’equivocaven: no estava comprat, sinó ressacós. El dia abans l’havien tret arrossegant-lo dels bars de la Rambla. 

¿QUIN RAVAL? EL CHINO

Fora el vernís. El Chino es deia Chino, recullen Brocal i Messa, pel verb 'chinar'. O sigui, foradar les butxaques dels transeünts, per robar-los, amb una fulla coneguda com a 'chino'. Al seu laberint de carrerons s’hi reunien els pispes després per ensenyar-se el botí, el que s’havien 'chinao'. D’'Anecdotario de Barcelona' en sortireu amb un màster en l’etapa prepolíticament correcta del barri, on rics i pobres es barrejaven a la recerca de truculència i transgressió. 

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

VISITANTS ‘IL·LUSTRES’

O no. Himmler perseguint el Sant Grial a Montserrat i traient idees­ de la txeca de Vallmajor; Franco, que podria haver mort al Zoo de Barcelona i no al seu llit; Christo Javachef intentant embolicar el monument a Colom; Frida Kahlo deixant-se emportar per la passió amb un dibuixant barceloní. La història de Barcelona a través de noms i fets xocants. Molt il·lustratiu. I divertit, també.