La meva escola és el surf

La proximitat de l'hivern convoca l'esperit surfista de Barcelona, on els últims anys han emergit des d'escoles fins a botigues i restaurants temàtics que reivindiquen l'onada de la Barceloneta com una entretinguda possibilitat. Coincidència o no, aquest octubre la ciutat presenta dues novetats editorials vinculades als esports d'aigua. Libros del Asteroide publica 'Años salvajes', d'un William Finnegan que, ­diuen, firma el millor llibre de surf mai escrit. El seu espectacle d'onades, rompents i dubtes existencials va des dels anys 60 fins a l'actualitat i ofereix la construcció física i moral de si mateix, que li ha valgut el Pulitzer de biografia 2016.

Finnegan comença narrant els seus inicis surfistes a Hawaii, on va viure llargues temporades per la feina del seu pare, un productor televisiu de Los Angeles. A més d'aprendre a ubicar-se en el pic idoni per cavalcar les onades, Finnegan va contrastar la naturalitat de la pràctica surfera a l'illa amb l'aire contracultural que la impregnava a Califòrnia, i el va commocionar el racisme als dos llocs. Dos aspectes que van determinar el seu futur com a surfer allunyat d'estereotips, i després com a reporter entregat a la denúncia social, sobretot després del seu pas per l'apartheid a Sud-àfrica.

EL MAR COM A MESTRE

'Años salvajes' presenta un home que aprèn del mar, i n'obté tant que va arribar a enganyar companyies d'assegurances, cavar rases o treballar de guardafrens per continuar surfejant mentre intentava discernir què havia de fer amb la seva vida. És una recerca autònoma, tan aliena i desconfiada d'aquells moviments que als 70 estaven sacsejant l'ètica mundial, que Finnegan va arribar a definir-se "antihippy", irritat perquè l'associessin a aquests presumptes rebels en els quals entreveia un posat bastant artificial

.

I és que aquest surfista pura sang mesura les revolucions per la "insurrecció" que va suposar, per exemple, l'aparició de la planxa curta, o per les quilles afegides que proporcionaven una nova estabilitat. El seu barem de violència marca la violència "autèntica" i superior del mar. Mentrestant, depurava la seva carrera de Filologia Anglesa recolzant-se en lectures que oscil·laven de la sofisticació de James Joyce al Jack Ke­rouac tot terreny. I unia sensibilitats d’on extreia idees pròpies i descobria que les primeres descripcions literà­ries sobre el surf van incumbir Jack London i Mark Twain.

LA SOCIETAT EN UNA ONADA

Kirra, Tonga, Waikiki, Grajagan, Austràlia o la Gran Ruta Asiàtica per a motxillers dels 70 converteixen per moments aquest llibre en un particular diari de viatges capaç de cotejar socie­tats a través de com afronten les seves onades. Fins a evidenciar que cada onada és ben diferent de les altres, ­Finnegan es va perforar l’orella, va agafar la malària, va rebre cops a tot el cos i va estar a punt d’ofegar-se diverses vegades. A canvi, va desenvolupar un vincle tan estret amb el mar que va patir com pocs l’auge del seu esport: de sobte, es va trobar fent llargues cues per abordar una onada, l’informaven de la compra de platges per part d’hotelers o de la descontrolada inversió de fons europeus per deformar la costa de Madeira a base d’apartaments i autopistes

. 

En qualsevol cas, Finnegan retrata amb apassionada meticulositat aquella època magnífica en què va emprendre "surfaris" planetaris buscant onades verges, sempre amb molt pocs diners. 'Años salvajes' és un llibre singular, estimulant i útil per, per exemple, apreciar l’onada que potser tenir a tocar però en la qual mai t’has fixat, al no creure en el seu potencial. Si ­Finnegan va descobrir una onada suficient a l’instal·lar-se a ­Nova York...

MÉS ENLLÀ DEL SURF

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

La marea aquaticoeditorial barcelonina també porta 'Esquí náutico. Crónica ilustrada de un deporte en España', publicació coordinada pels germans Morros, David i Iván, a qui el seu pare, Andrés, va insuflar l’esperit d’aquest esquí (Iván col·lecciona campionats, acaba de guanyar el del Món per a més grans de 35 anys i és l’actual seleccionador nacional). El llibre és un pre­ciós objecte de col·leccionista on es presenta per primera vegada la història de l’esquí nàutic nacional. Amb l’ànim de rescatar informacions i ­il·lustratives històries abans que molts dels protagonistes ja no hi siguin, els Morros van abordar veterans esquiadors per oferir un fresc que arrenca amb Pitu Figueras i Lluís Pedrerol lligant una corda a una llanxa per lliscar per Sant Pol de Mar el 1944 i passa per les habilitats en el salt de Marian Puig -el Senyor dels Perfums-, les constants lesions de menisc o la impressionant victòria de Víctor Palomo, únic campió del món espanyol en la disciplina i figura clau perquè el 1971 se celebrés el Mundial a Banyoles.

    Una passejada, en fi, per la història recent d’un esport amb un fort arrelament a Barcelona, que tot i així viu un moment complicat per la falta d’infraestructures i pels preus. Si bé, com indica David ­Morros, el 'wake­board' en esquí de cable emergeix ara com una suggerent alternativa que, per cert, manté l’estètica surfera... i és més barat.