On Catalunya

On menjar en companyia

Els millors restaurants per compartir a Barcelona

La inflació mana. A les taules ara s’imposen les guerres de forquilles. Toca socialitzar, que és més barat. Aquí els plats es disfruten en equip

Es va acabar allò d’anar sol a restaurants. Et surt per un ull de la cara i no pots tastar a penes res. Socialitza, carai, que és més barat, entretingut i agraït. Compartir és viure, diuen, doncs reconnecta’t a la vida, queda amb els teus amics o familiars, i acudeix a un dels següents restaurants, esglésies del platet i la tapa els plats de les quals es disfruten en equip i sempre aterren al centre de la taula. Guerra de forquilles, cops de colze furtius, encreuament de culleretes, rialles boges i a veure qui es menja el pebrot del padró de la vergonya. Perquè aquests restaurants són com les joguines Mediterráneo: per compartir. I res d’anar-se’n al lavabo quan arribi el compte; aquí juguem tots i paguem tots també.

1. Més enllà de la cervesa

De fum i foc

El restaurant de La Textil ha fet un pas evolutiu necessari que el diferencia del seu germà siamès, la colossal cerveseria artesana que el precedeix, separada per una imponent cortina de vellut. El xef Pablo Lagrange aprofita el forn de llenya, la robata i la graella basca per facturar platets d’’entitat, amb molt fons i passió pel detall. Apunta: bonic curat amb aigua de poma, pedrers de vedella i entranya amb chimichurri. Maridatge amb birra artesana obligatori. / Casp, 33 B. latextil.beer

2. Guisats colossals

Golosia a les Corts

Fet per compartir. Amb un xef al capdavant, César Ferrer, que factura guisats estratosfèrics i et mima amb tocs d’autor en alguns dels molts plats que inunden la carta. I a sobre, situat en ple barri de les Corts, allunyat del cada vegada més sorollós, brut i molest centre de la ciutat. A la llista de suggeriments batega la història més rotunda. El producte marca el tempo. Unes cocotxes de lluç al pil pil amb mongetes de Santa Pau per les quals podria trair algun membre de la meva família. Un fricandó de galta de vedella que aterra amb l’himne de la Champions de fons. Una tosta de tàrtar de gambes amb guspires cítriques i un bombó de txangurro que es menja amb una mà al pit. A Punta Anguila s’ha de demanar molt i compartir més, fins que el primer botó dels pantalons cedeixi. Posa’t els Levi’s elàstics per si de cas. / Fígols, 47. puntaanguila.com

3. Geni i finor

Japó mediterrani

Platets amb accent japonès i ànima mediterrània. Finor i festa. Les mans del xef Enric Buendia donen vida a Kamikaze a una carta en la qual cohabiten dues cultures culinàries diferents, però escandalosament compatibles. L’ideal és demanar i demanar. Tastar i tastar. I és que tot Déu voldrà clavar els escuradents al tàrtar de gamba vermella amb pell de pollastre fregida i adobats –bomba de sabor–. Ningú es voldrà saltar aquestes cloïsses a la brasa amb beurre blanc a la nipona. Perquè el cabracho amb mantega de ponzu és un repte per al col·lectiu. I els tres nigiris de la casa –escandalós el de rossa gallega– són petites joies que tothom voldrà tenir al seu aixovar. Per cert, fan vermut estil japonès..., però això ja és una altra història. / Rosselló, 197. Instagram @tabernakamikaze

4. Índia per a barcelonins

Tapes exòtiques

Primer es va dir Masala 73, una de les catedrals del curri barceloní. Ara es diu Casa Masala i és una evolució més ambiciosa i completa que el seu predecessor. La idea és oferir una cuina índia mestissa i agradable en un elegant bar de l’Eixample, creuar influències sense canguelo i jugar amb una col·lecció de tapes i platets que facin salivar la parròquia. La cuina de Kuldeep Singh és una festa. Les bombes vegetarianes Bombai, amb salsa brava i maionesa de curri. La ploma ibèrica marinada en iogurt sobre arròs especiat. El taco de secret ibèric amb curri vindaloo amb iogurt i espècies... Mmmm. Bona vibra, atreviment i molt sabor per a un nouvingut que convida a tornar com pocs. / Muntaner, 152. casamasala.es

5. Mercat lliure

Arrossos de campionat

És hora de fer justícia a aquest magnífic restaurant. Casa Amàlia està enganxat al mercat de la Concepció, és ampli i confortable (atenció a la terrassa), té un servei molt professional, i practica una cuina de mercat de molts quirats que anteposa el producte a l’ostentació. El gust del furor. Això és cuina de rellepar dits i gemegar com si estiguessis en una pel·li porno. Cal anar amb gana canina a la trinxera d’Amàlia, perquè les seves tapes, entrants i plats són un esport d’equip. Vibrem amb les croquetes de pernil amb perruquí d’ibèric (amén), les cloïsses gallegues en salsa bagoong, els suculents bunyols d’espinacs, el carpaccio de gamba vermella (explosiu) i, sobretot, amb un antològic arròs d’ànec i foie pel qual ens batem a cops de colze. ¿De postres? El flam de la casa sí o sí. Les culleres volaran com fletxes sobre els orcs. / Passatge del Mercat, 14. casaamalia.com

6. Furor aragonès

Tapes a Nou Barris

Acaba de complir 50 anys i encara gasta la vitalitat d’un adolescent. La llegenda de La Esquinica continua intacta. La gent continua fent cua i omplint aquest bar de tapes amb ànima aragonesa. La relació qualitat-preu de la seva carta és un ham infal·lible. Tapes nacionals de tota la vida amb bon producte, en racions generoses i per a totes les butxaques. Porten mitja vida preparant els mateixos platets i es nota: braves llegendàries; orella de porc libidinosa; chocos infal·libles; croquetes variades i bomba d’escàndol; unes morcillicas i xistorres per a més grans de 18... A La Esquinica un menjar de feina pot acabar en un Full Monty festiu. Ja ho diu el refrany: més val aragonès que força. / Passeig de Fabra i Puig, 296. laesquinica.com

7. Rectangle d’amor extravagant

Detroit style pizza

Al joveníssim hotel Hoxton trobaràs uns totxos de pizza que tornen bojos golafres i instagrammers. El lloc es diu Four Corners i ha donat amb una fórmula seductora i saciant fora de mida. Són les pizzes estil Detroit, enormes rectangles de llarga fermentació i diversos centímetres de gruix, coronats per allaus de mozzarella, salsa de tomàquet i tota mena d’ingredients: mandonguilles, mortadel·la, bolets, soppressata... Esponjoses per dins i cruixents per fora, aquestes pizzes només se les podria acabar d’una tirada Bud Spencer, si fos viu, de manera que a Four Corners compartir no és tant un estat d’ànim com una necessitat. / Hotel Hoxton. Diagonal, 205. thehoxton.com

8. Atlàntic-mediterrani

Marisqueria segle XXI

Marisqueria informal. Tapa marinera... Costa horrors trobar una definició tancada de Batea, el nou projecte dels ideòlegs de Besta Bar. En canvi, el que resulta facílissim és deixar-se portar pels seus tastets i plats per compartir. Passada és poc. La truita de Betanzos amb bonificació, eks escamarlanets, les cuetes de rap fregides i el rol de gamba blanca convertiran els teus col·legues en rivals i t’obligaran a posar fulles a la forquilla, com la quàdriga de Mesala. / Gran Via, 605. bateabarcelona.com

9. Amunt els cors

Platets infinits

Tomàs Abellán ha situat el Bar Alegría (data de naixement, 1899) en uns llimbs meravellosos entre el bar de tapes, la vermuteria, el bistró i el restaurant amb galons. Es menja com en els millors llocs, però el format és casual i la carta succinta, ideal per disfrutar en companyia. Les seves tapes i platets emboteixen les taules, la gent s’abalança sobre ells com piranyes davant una pota de jabugo, els coberts col·lideixen entre riallades i la vida et concedeix una treva durant un parell d’hores. A Déu li agraeixo que la truita trufada de la casa hagi creuat el meu aparell digestiu. I aquesta ensaladilla russa, gairebé perfecta. Per no parlar del mític biquini Abellán, un invent del pare de Tomàs, el xef Carles Abellán, que s’ha imitat moltes vegades aquí i a la’altra punta. ¿I aquestes torrades d’anxova amb mantega fumada de Rooftop Smokehouse? Et costarà deixar buit per al brioix calent farcit de gelat, però ho faràs. I tant si ho faràs. / Comte Borrell, 133. baralegriarestaurante.com

10. Cuina de mercat

Notícies relacionades

Valor segur

Malgrat les grans dimensions d’aquest restaurant-jardí ubicat a l’interior del mercat de Santa Caterina, el client i el producte són el primer. A la carta de Cuines de Santa Caterina, valors segurs i ben executats perquè tot Déu pugui ficar la forquilla sense miraments. Les braves són una bogeria. I l’arròs de muntanya posarà a prova l’espasada de cullera del personal: no s’accepten presoners. / Francesc Cambó, 16. grupotragaluz.com

Temes:

Restaurants Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris