La fiscalia demana cinc anys de presó per a una infermera de Sevilla per consultar 80 vegades l’historial clínic de l’exdona del seu marit

El cas ja va estar a l’Audiència Provincial de Sevilla el 18 de febrer. A finals de maig, el cas tornarà al Palau de Justícia per ser jutjat. La fiscalia demana per a aquesta dona cinc anys de presó i inhabilitació per exercir la infermeria durant 10 anys.

El ministeri públic creu que la dona va realitzar l’entrada i posterior revelació «amb ànim de vulnerar la intimitat aliena». Aquests fets es van sostenir, segons l’acusació, entre el 2019 i el 2022.

La primera entrada en l’historial es va registrar l’agost del 2019 i les consultes es van allargar en el temps fins al març del 2020. Hi va haver diversos mesos amb múltiples consultes. Va ser l’octubre del 2019 quan més es van repetir: en nou ocasions. El 2020 el va consultar tots els mesos excepte a l’abril. A més, al setembre i al novembre hi va accedir en set ocasions cada mes. Al mateix nombre va arribar el febrer del 2021.

L’escrit d’acusació de la fiscalia assenyala que al «comptar amb autorització i amb ànim de vulnerar la intimitat aliena, va accedir en nombroses ocasions, aprofitant el seu lloc de treball, a l’historial clínic» de la víctima, que al seu torn era l’exdona de la seva parella. L’objecte d’aquestes consultes segons el ministeri públic era «conèixer i revelar les seves dades privades en matèria de salut».

«L’acusada va revelar al seu marit les dades extretes de la història clínica de la seva exdona», explica la fiscalia. El ministeri públic creu que els fets narrats són constitutius d’un delicte continuat de revelació de secrets dels articles 197.2 i 3, 197.5 i 198 del Codi Penal. A més se sol·licita l’aplicació del subtipus agreujat de l’article 74 de funcionari públic.

S’ha de recordar que l’article 197.2 del Codi Penal castiga «a qui, sense estar autoritzat, s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici d’un tercer, dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrades en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat. Unes penes iguals s’imposaran a qui, sense estar autoritzat, accedeixi per qualsevol mitjà a aquestes dades i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer». En el seu tercer punt, aquest article apunta: «S’imposarà la pena de presó de dos a cinc anys si es difonen, revelen o cedeixen a tercers les dades o fets descoberts o les imatges captades a què es refereixen els números anteriors».

Notícies relacionades

El 20% dels treballadors amb horari rotatiu prenen hipnòtics

"Tinc el rellotge biològic trencat"

El cinquè punt d’aquest articulat refereix: «Quan els fets descrits en els apartats anteriors afectin dades de caràcter personal que revelin ideologia, religió, creences, salut, origen racial o vida sexual, o la víctima sigui menor d’edat o una persona amb discapacitat necessitada d’especial protecció, s’imposaran les penes previstes en la seva meitat superior».

Finalment, l’article 198 del Codi Penal assenyala: «L’autoritat o funcionari públic que, fora dels casos permesos per la llei, sense mediar causa legal per delicte, i prevalent-se del seu càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites a l’article anterior, serà castigat amb les penes respectivament previstes en el mateix, en la seva meitat superior i, a més, amb la d’inhabilitació absoluta per temps de 6 a 12 anys».