La fiscalia demana cinc anys de presó per a una infermera de Sevilla per consultar 80 vegades l’historial clínic de l’exdona del seu marit

El cas ja va estar a l’Audiència Provincial de Sevilla el 18 de febrer. A finals de maig, el cas tornarà al Palau de Justícia per ser jutjat. La fiscalia demana per a aquesta dona un total de cinc anys de presó i inhabilitació per a l ’exercici de la infermeria durant 10 anys.

El Ministeri Públic creu que la dona va realitzar l’entrada i posterior revelació «amb ànim de vulnerar la intimitat aliena». Aquests fets es van sostenir, segons l’acusació, entre 2019 i 2022.

La primera entrada en l’historial es va registrar l ’agost del 2019 i les consultes es van allargar en el temps fins al març del 2020. Hi va haver diversos mesos amb múltiples consultes. Va ser l’octubre del 2019 quan més es van repetir: fins i tot en 9 ocasions. El 2020 el va consultar tots els mesos excepte a l’abril. A més, al setembre i novembre hi va accedir fins en set ocasions cada mes. El mateix número va arribar el febrer del 2021.

L’escrit d’acusació de la fiscalia assenyala que al «comptar amb autorització i amb ànim de vulnerar la intimitat aliena, va accedir en nombroses ocasions, aprofitant el seu lloc de treball, a l’historial clínic» de la víctima, que al seu torn era l’exdona de la seva parella. L’objecte d’aquestes consultes segons el ministeri públic era «conèixer i revelar les seves dades privades en matèria de salut».

«L’acusada va revelar al seu marit les dades extretes de la història clínica de la seva exdona», explica la fiscalia. El Ministeri Públic creu que els fets narrats són constitutius d’un delicte contiu revelació de secrets dels articles 197.2 i 3, 197.5 i 198 del Codi Penal. A més se sol·licita l’aplicació del subtipus agreujat de l’article 74 de funcionari públic.

Es pot recordar que l ’article 197.2 del Codi Penal castiga «al qual, sense estar autoritzat, s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici de tercer, dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat. Iguals penes s’imposaran a qui, sense estar autoritzat, accedeixi per qualsevol mitjà a aquests i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer». En el seu tercer punt, aquest article apunta: «S’imposarà la pena de presó de dos a cinc anys si es difonen, revelen o cedeixen a tercers les dades o fetes descobertes o les imatges captades a què es refereixen els números anteriors».

Notícies relacionades

Un trimestre a l’estranger

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials: "Els immigrants utilitzen menys recursos públics que la resta"

El cinquè punt d’aquest articulat refereix: «Quan els fets descrits en els apartats anteriors afectin dades de caràcter personal que revelin la ideologia, religió, creences, salut, origen racial o vida sexual, o la víctima fos un menor d’edat o una persona amb discapacitat necessitada d’especial protecció, s’imposaran les penes previstes en la seva meitat superior».

Finalment, l’article 198 del Codi Penal assenyala: «L ’autoritat o funcionari públic que, fora dels casos permesos per la llei, sense mediar causa legal per delicte, i prevalent-se del seu càrrec, realitzare qualsevol de les conductes descrites a l’article anterior, serà castigat amb les penes respectivament previstes en el mateix, en la seva meitat superior i, a més, amb la d’inhabilitació absoluta per temps de sis a dotze anys».