On Catalunya

Agafa pa i suca

L’abusador de cambrers

Si existeix el suplement per utilitzar la terrassa, ¿per què no n’hi pot haver un per ser un autèntic ‘gilipolles’?

GRAFCAT3088  BARCELONA  15 10 2020 - Un camarero recoge una mesa de una terraza de un restaurante del barrio de la Barceloneta de Barcelona  este jueves  a la espera de que manana entre en vigor el cierre de bares y restaurantes durante 15 dias y las nuevas restricciones de aforo en centros comerciales  comercios  gimnasios  teatros y cines que ha aprobado el gobierno catalan para intentar contener los contagios de coronavirus  EFE Quique Garcia

GRAFCAT3088 BARCELONA 15 10 2020 - Un camarero recoge una mesa de una terraza de un restaurante del barrio de la Barceloneta de Barcelona este jueves a la espera de que manana entre en vigor el cierre de bares y restaurantes durante 15 dias y las nuevas restricciones de aforo en centros comerciales comercios gimnasios teatros y cines que ha aprobado el gobierno catalan para intentar contener los contagios de coronavirus EFE Quique Garcia / Efe / Quique Garcia

1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

El cretinisme no va acompanyat de la discreció. A un cretí se’l detecta amb facilitat, es deixa veure i sentir, exhibeix amb orgull les seves carències educacionals, emocionals, sexuals i de tota mena. A més, al cretí, al miserable, a l’imbècil, li agrada intoxicar aquells que s’hi assemblen, per això els llocs on hi ha més gent són el seu pati d’esbarjo.  

Aeroports, festivals i platges, per exemple, atrauen el cretí com les pizzes familiars al Miguel Bosé de la gira de Papito. No obstant, és als restaurants i bars on aquest bitxo molest, qui sap si atiat per la cafeïna o els gintònics en copa baló, s’exhibeix amb més afany i falta de prejudicis.  

¡Psst, psst!

Notícies relacionades

El tracte al cambrer n’és l’indicador més fiable. Només per la manera de cridar-lo i dirigir-s’hi detectaràs en qüestió de segons si el client és un perfecte cretí o no. Els qui criden el cambrer com si fos un ‘cocker spaniel’, els qui l’humilien per buscar l’aplaudiment dels seus seguidors, els qui emeten ordres com si parlessin amb un esclau, els qui s’estalvien el «bon dia» i el «gràcies», a aquesta escòria em refereixo. 

A més, pel que fa a la meva experiència, els abusadors de cambrers, en contra del que molts pensen, no són illetrats o delinqüents, sinó que en moltes ocasions es tracta de senyors adinerats (i amb una melenassa amb efecte mullat), àvids per sentir-se poderosos a costa d’un mileurista. Solen tractar el cambrer com un bitxo molest, són més amables amb el seu camell que amb l’incansable treballador que els posa el cafè cada matí, són el pitjor que hi ha a la societat i haurien de pagar més per això: si existeix el suplement per utilitzar la terrassa, no entenc per què no n’hi pot haver un per ser un autèntic ‘gilipolles’.