L’abusador de cambrers

Aeroports, festivals i platges, per exemple, atrauen el cretí com les pizzes familiars al Miguel Bosé de la gira de Papito. No obstant, és als restaurants i bars on aquest bitxo molest, qui sap si atiat per la cafeïna o els gintònics en copa baló, s’exhibeix amb més afany i falta de prejudicis.  

¡Psst, psst!

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

El tracte al cambrer n’és l’indicador més fiable. Només per la manera de cridar-lo i dirigir-s’hi detectaràs en qüestió de segons si el client és un perfecte cretí o no. Els qui criden el cambrer com si fos un ‘cocker spaniel’, els qui l’humilien per buscar l’aplaudiment dels seus seguidors, els qui emeten ordres com si parlessin amb un esclau, els qui s’estalvien el «bon dia» i el «gràcies», a aquesta escòria em refereixo. 

A més, pel que fa a la meva experiència, els abusadors de cambrers, en contra del que molts pensen, no són illetrats o delinqüents, sinó que en moltes ocasions es tracta de senyors adinerats (i amb una melenassa amb efecte mullat), àvids per sentir-se poderosos a costa d’un mileurista. Solen tractar el cambrer com un bitxo molest, són més amables amb el seu camell que amb l’incansable treballador que els posa el cafè cada matí, són el pitjor que hi ha a la societat i haurien de pagar més per això: si existeix el suplement per utilitzar la terrassa, no entenc per què no n’hi pot haver un per ser un autèntic ‘gilipolles’.