Les baranes modernistes de Barcelona

Qüestió de gens o casualitat, el ferro connecta la golfista Èlia Folch amb el seu avi Julià. Ell treballava com a ferrer fent tota mena de filigranes amb l’ajuda del foc; ella, dècades després, maneja els ferros als camps de golf de mig món. I, quan li preguntes pel racó preferit de Barcelona a la millor representant catalana d’aquest esport en l’actualitat, ella respon que tria una façana. O moltes. Totes aquelles que compten amb baranes de ferro forjat.

“Malgrat que no ens n’adonem perquè caminem sense alçar la vista, donen identitat a la ciutat”, raona la jugadora de 28, que va guanyar un torneig a Bossey –França– l’any passat i aquesta temporada lluita per arribar al top 100 europeu i al top 500 mundial, a més de ser l’única que té la targeta completa del Circuit Europeu. 

Amb vidrieres

La cita per a la fotografia ha tingut lloc a la cantonada dels carrers de València i Roger de Llúria, però podria haver sigut davant de qualsevol d’aquests edificis, que solen ser modernistes. “La veritat és que no sabria escollir-ne un perquè n’hi ha molts. M’agraden especialment els que fan cantonada i tenen també vidrieres. Si tingués diners viuria en un d’aquests i sortiria al balcó sempre que pogués perquè imagino que la ciutat es veu d’una altra manera des d’allà”, diu Folch, nascuda a Terrassa, però assídua visitant de Barcelona perquè cada diumenge visita la seva àvia, que viu a la capital catalana. 

Mentre no pugui viure en un pis d’aquest tipus, es consolarà recordant que el seu avi feia algunes de les baranes que ara llueixen a diversos immobles de la ciutat. “M’impressionava veure’l al taller, al sortir de l’escola. ¡Tocava el foc i no es cremava! Per això tot el que està fet amb aquest material m’encanta”. Com els pals de golf...