MUSEU IMAGINARI

Sant Felip Neri, la plaça "plena de vida"

L'experta en tractaments facials terapèutics Mariona Vilanova, que atén molts rostres coneguts del món de l'espectacle, se sorprèn d'haver descobert aquest "cubicle" del Gòtic als seus amics barcelonins

Laia Zieger

Sant Felip Neri, la plaça "plena de vida"

SILVIA CORTADA BALLUS

"Quan em vaig instal·lar a Barcelona, un amic em va descobrir la plaça de Sant Felip Neri. Tot just arribar, em va impactar moltíssim", recorda Mariona Vilanova (Banyoles, 1978), experta en tractaments facials terapèutics i inventora d’un ritual de massatge que té com a clients rostres coneguts del món de l’espectacle perquè, diuen, crea addicció. Descriu aquest espai com "un cubicle en ple cor del barri Gòtic al qual s’hi arriba recorrent carrerons d’altres èpoques, de vegades perdent-s’hi".

Vilanova ho percep com un lloc com cap altre, alhora romàntic, dolorós, decadent i plàcid. "És una plaça que sempre està preciosa, però amb més màgia quan és solitària, i que guanya més amb la llum de tardor", quan les fulles de les tipuanes que s’erigeixen al centre adopten tonalitats ataronjades, groguenques i marronoses, i comencen a caure conferint una aura bucòlica a aquest emplaçament.

Sap que la plaça de Sant Felip Neri mai deixa indiferent, i per això confessa que és el lloc al qual porta els que faran un volt per Barcelona. "El que més em sorprèn és que he descobert aquest racó a molta gent que viu a Barcelona i que mai l’havia visitat", comenta. I això que aquest lloc és un dels llocs recomanats en totes les guies internacionals.

El ressorgiment d’una plaça

Però si alguna cosa fascina Mariona Vilanova d’aquesta plaça de Barcelona és la seva capacitat per renovar-se. "Durant la guerra civil, aquí van matar desenes de nens en un bombardeig i, no obstant, hi va tornar a haver al mateix lloc una escola. A les parets queden marques del tràgic esdeveniment, però avui dia és un racó que és ple de vida, de felicitat, perquè el visiten persones que venen a disfrutar de Barcelona. Ha ressorgit, però sense oblidar el seu passat, del qual són testimonis els seus murs". Tota una al·legoria de la vida.