El vampir rocker de la tele

L’aclamada sèrie d’AMC+ abans coneguda com Entrevista con el vampiro es converteix, per a la tercera temporada, en El vampiro Lestat (estrena avui), com el volum de les Crónicas vampíricas que s’aborda en aquesta ocasió. Agafant el relleu de l’aristòcrata Louis (Jacob Anderson) com a narrador, Lestat ens submergeix en els seus dies com a líder d’una banda rock anomenada igual que la sèrie. Nit rere nit, The Vampire Lestat passeja el repertori del seu àlbum del 2025 per locals, almenys en principi, no tan grans com l’ego del seu líder. Un altre personatge ja conegut, el periodista Daniel Molloy (Eric Bogosian), el mateix que va entrevistar Louis, ho està filmant tot per a un documental en blanc i negre a l’estil d’En la cama con Madonna ("però amb menys Warren Beatty", ens adverteix Lestat de Lioncourt).

Juntament amb els personatges ja familiars, d’altres encara per descobrir en la sèrie com la vampira preegípcia Akasha, interpretada per Sheila Atim (Mabel d’El ferrocarril subterrani) després d’haver tingut els trets d’Aaliyah a la pel·lícula La reina de los condenados. Reid sent més respecte que molts espectadors per aquest film de l’any 2002 amb Lestat (Stuart Townsend) al capdavant d’una banda nu metal. "Reconec que van fer massa canvis, no sempre per bé; nosaltres també els hem fet. Però aquesta pel·lícula va ser la que em va fer llegir els llibres en un primer moment, així que sento una certa debilitat".

Cançons originals

A l’hora de compondre la nova versió del personatge, Reid es va inspirar en la principal referència manejada per Rice: Jim Morrison, carismàtic i sensual líder de The Doors. "L’escriptora també esmentava Jon Bon Jovi en algun llibre, cosa que no em va resultar tan útil [somriu]. En el fons, la meva manera d’interpretar-lo beu més de la Commedia dell’Arte que de la imitació d’un artista musical".

Les cançons originals van a càrrec de Daniel Hart, autor habitual de la banda sonora de la sèrie i un bon coneixedor de les estructures i els ambients del rock: va ser violinista de gira de St. Vincent, Broken Social Scene o The Polyphonic Spree, amb els quals fins i tot va arribar a telonejar David Bowie el 2004. Reid no va gosar ficar-se gaire en la seva feina. "Potser hi va haver un parell de vegades en què vaig suggerir canviar una lletra, però res més que això. El Daniel té un talent enorme i la meva feina consisteix més aviat a fer justícia a la seva visió". Quan li pregunto quin és el hit, Reid dubta una mica abans de, finalment, decantar-se "pels temes del tercer i sisè episodis" i, sobretot, un "que ni tan sols sona aquesta temporada".

Les dues primeres temporades van ser realment cinematogràfiques, però aquesta és encara més sofisticada pel que fa al seu llenguatge visual i els seus jocs narratius, els nerviosos productes d’un narrador poc de confiança, voluble i impulsiu.

¿Li va sorprendre al mateix Reid conèixer els objectius del showrunner Rolin Jones en aquests episodis? "No em va sorprendre perquè des del principi ens ha empès a tots a donar el màxim; i quan dic tots, l’incloc també a ell mateix, que treballa sense parar. El que persegueix és el cine. Vol treure això de qualsevol paisatge televisiu i posar-ho en un espai fílmic".

Notícies relacionades

Fiol, un segle emmarcant imatges i records

La dona que mai va existir

La sang de Crist

Sense por de res, Jones ha mostrat interès per endinsar-se en zones encara més singulars de la saga d’Anne Rice. ¿Està preparat Reid per, per exemple, beure la sang de Crist si s’arriba a adaptar el cinquè llibre, Memnoch el Diablo? "Soc plenament conscient de tots els llibres i de totes les coses increïbles que podrien passar a partir d’ara. Era una cosa que sabia quan vaig decidir entregar la meva vida a aquest personatge".