Carles Martí: "Generar il·lusió és útil per combatre l’extrema dreta"

¿Quin balanç fa de l’acollida al Pla de Barris fins ara?

La proposta del programa i les necessitats dels municipis han casat molt bé. Hi havia una gran expectativa i una gran demanda local. Amb el pas dels anys, els municipis han interioritzat que aquestes intervencions són molt necessàries. I constato que els ajuntaments estan més madurs que fa uns anys enrere per presentar-se.

¿Creu que els municipis començaran a notar aquest any els efectes dels projectes de la primera convocatòria?

Hem de diferenciar entre posar en marxa les mesures i notar-ne els efectes. Parlem de programes complexos a uns cinc anys vista. Tot i així, hi haurà actuacions que es despleguin la segona part d’aquest any. Per exemple, vinculades a la rehabilitació d’habitatge, inici d’alguna obra o començament de programes d’acció sociocomunitària.

¿Per què estimen que a aquesta segona convocatòria es presentaran més municipis?

Perquè ja ens han traslladat el seu interès per assistir al que denominem jornada tècnica per als municipis interessats. Parlem de 106 municipis interessats, de manera que calculo que rondarem les 120 sol·licituds aproximadament. Entre ells hi haurà municipis importants que ja es van presentar a la primera convocatòria, com Sabadell i Terrassa, i altres de nous, com Granollers; Badalona i Sant Adrià de Besòs; Esplugues de Llobregat; Cervera; Esparreguera; Rubí; o Salou, per exemple.

¿Pot garantir vostè l’ampliació de 200 milions més si s’aproven els pressupostos?

De moment hem tret una convocatòria de 200 milions ampliables, a l’espera de com acaba la dinàmica pressupostària. Tot fa pensar que hi haurà una ampliació substantiva, però encara no sabem de quin ordre. El que sí que és segur és que no hi haurà dues convocatòries, no seria realista. En funció del pressupost final i de la puntuació dels municipis, anirem atorgant les ajudes.

¿Hi haurà altres casos singulars com l’Hospitalet, amb un pla de regeneració urbana propi al marge del Pla de Barris?

Fins ara hi havia un precedent, el del barri de la Mina [a Sant Adrià de Besòs], que també compta amb un consorci que fa molt bona feina. L’Hospitalet, efectivament, és una altra excepció. ¿En poden sorgir d’altres? Si es donen les condicions, sí, ¿per què no? L’objectiu és resoldre problemes.

¿Quin encaix tindrà el Pla de Barris amb el Pla Poble-sec pactat amb ERC?

Encara estem definint-lo, però la idea és que les realitats de vulnerabilitat urbana es vehiculin a través del Pla de Barris, mentre que el Pla Pobles anirà molt enfocat a problemàtiques pròpies de municipis petits, com la despoblació o la protecció del patrimoni. Però són casuístiques complementàries.

Un dels fils argumentals del Govern sobre el Pla de Barris és combatre els plantejaments de l’extrema dreta. ¿Serà efectiu?

Nosaltres no posem en marxa el Pla de Barris a partir del comportament electoral, sinó perquè l’entenem un instrument útil per canviar la realitat d’aquests barris. Però la literatura de la ciència política conclou que la ciutadania està menys temptada d’acudir a aquest tipus de propostes polítiques [d’extrema dreta] quan les administracions agafen el toro per les banyes i es preocupen dels problemes. No hi ha dubte que generar il·lusió i esperança a la ciutadania és útil per combatre l’extrema dreta.

Notícies relacionades

Mor un home tirotejat en una altra revenja

El lleure del Port Fòrum engega amb tres novetats

Hi ha barris on la coincidència entre degradació i auge de l’extrema dreta és evident, com Cerdanyola, a Mataró.

A veure, si vols dir que hi ha una concomitància en alguns llocs, de ben segur que és així. Però nosaltres no utilitzem aquestes dades electorals per avaluar les candidatures. Un dels paràmetres sí que és polític, però fa referència a l’abstenció. Sí que està acreditada la correlació entre la participació política i la vulnerabilitat: com més vulnerable és la gent, menys pot preocupar-se d’altres qüestions que no són la supervivència.