Riquelme perd avui per guanyar demà

Enrique Riquelme no era ningú per al ciutadà corrent, fora dels cercles empresarials i financers. Un nom, un rostre i un currículum desconeguts al carrer. Quan Florentino el va desafiar –sempre sense citar-lo– a plantar-li cara en aquella roda de premsa per a l’oblit, comptava que el jove empresari no s’atreviria a respondre a l’envit. Era el gran lleó rugint al rostre al sigil·lós gatet per intimidar-lo, només això. Però l’amo del Grup Cox, després de molts dubtes, va acceptar el repte.

Una victòria cantada

Ni Riquelme pensava que podia guanyar ni, sobretot, Florentino creia que pogués perdre. Era gairebé impossible que la supèrbia del reelegit president trobés càstig real, ja que tot jugava al seu favor: el sorprenent de l’avançament electoral, les descomunals exigències de l’aval econòmic, les tot just tres setmanes de campanya electoral, el perfil anònim de l’oponent i el ferri control dels recursos del club, des de les llegendes a sou del Reial Madrid fins a la televisió i la pàgina web oficials.

Florentino ha guanyat les eleccions, per descomptat, i amb la victòria ha guanyat un any i mig més de mandat, fins al juny del 2030. Aquesta és l’única diferència al seu favor respecte a la situació de fa tot just 27 dies. A canvi, ha perdut molt, no només el sobrecost que generarà a les arques del club contractar ara com a entrenador José Mourinho en lloc de fer-ho fa un mes.

Fi a 22 anys sense rival

L’última vegada que Florentino va tenir una oposició organitzada, amb cara i ulls, va ser el 2004. Lorenzo Sanz va mirar llavors de recuperar la presidència de la qual havia sigut expulsat quatre anys abans i només va persuadir el 3,94% dels vots. Una humiliació en tota regla. Aquelles eren, fins ahir, les últimes eleccions en què havia participat Florentino. Des que va tornar sense oposició el 2009, ningú s’havia atrevit a tossir-li en públic, més enllà d’alguns oportuns aldarulls del defenestrat Ramón Calderón. I així continuaria sent fins que va tenir l’ocurrència de convocar eleccions.

Notícies relacionades

El Barça trenca el Bidasoa per conquerir la seva 13a Copa seguida (17-37)

Antonelli s’erigeix en el guanyador més jove a Mònaco

Riquelme va obtenir ahir al voltant d’un terç dels vots emesos (no hi havia dades definitives al tancament d’aquesta edició), cosa que el legitima com un líder d’opinió dins del madridisme i com un aspirant amb pes i trajectòria per ser president el dia de demà, el veritable objectiu que el va portar a presentar-se a aquests comicis. La seva encertada campanya, més enllà de la seva relliscada amb Klopp i de la nebulosa al voltant de Haaland, l’ha convertit en una persona confiable per a un percentatge molt significatiu de socis del Reial Madrid. Des d’ara ja no és un desconegut.

A ningú se li escapa que l’objectiu real de Riquelme era aquest, sembrar ara per collir el fruit en pròximes eleccions. La voluntat ferma de Florentino de vendre a inversors externs un percentatge del negoci del club li brinda una bandera clara amb què fer oposició i sumar voluntats a la seva causa futura. Ara és, amb tota la legitimitat, el líder de l’oposició a Florentino, un càrrec vacant durant més de dues dècades.