Mai és trista la veritat

El que no té és remei. Així ho cantava Joan Manuel Serrat i així s’ha convertit en una realitat tossuda en qualsevol ordre de la vida. Em ve la frase a la ment després de conèixer que Lionel Messi recollirà el premi Princesa d’Astúries pels valors projectats al terreny de joc i més enllà. D’això últim en saben moltes famílies que han sigut avalades, ajudades i acompanyades en els últims anys des de la seva fundació. El futbolista, enfocat en el seu últim Mundial, ha tingut temps no només d’agrair sinó d’estar pendent en una manera més local d’un Cornellà que veu en ell l’estrella i el noi de barri. A banda del negoci, que també, que Leo hagi posat els seus ulls en els desfavorits, en les famílies amb nens malalts i en la gent que sent com a més seva (i que no s’asseu a les llotges) ha suposat una petita lliçó d’humanitat. Sempre necessària, ítem més que afegeixo a l’article.

Sobrevé la notícia del guardonat alhora que les seleccions més modestes i les que se situen en el prime inicien el seu camí cap al Mundial. I, en paral·lel, per obra i gràcia d’una decisió inesperada de Florentino Pérez, aquest diumenge se celebren eleccions al Reial Madrid. Les últimes hores ens han regalat moments per a la història que, més d’un, veu en to sípia i vàlid per als dos candidats. Enrique Riquelme se suma a l’antibarcelonisme més exacerbat alhora que anuncia fitxatges que en poques hores li desmenteixen des del nucli familiar de Haaland, la seva agència i el club que li paga, encara, la nòmina. Un disbarat que, amb la veritat, retrata el nouvingut. Florentino Pérez confirma el seu projecte basat en Mourinho i en l’estabilitat que suposaria el no cambié. Tot molt electoral però el que no té remei és aquesta veritat que assenyala un camí marcat pel Barça des que la Masia existeix i dota els equips de jugadors com Messi o Lamine Yamal. Per destacar només els que pugen al podi. Perquè els vuit barcelonistes convocats per De la Fuente és un altre os dur de rosegar per als que declinen els verbs en passat.