Òptiques úniques per a telescopis espacials dissenyades des de BCN

Això eren un economista, un físic i un enginyer de telecomunicacions que es van llançar a modernitzar i transformar una tecnologia que amb prou feines ha evolucionat en 350 anys. "Tots els telescopis que actualment es fabriquen per observar la Terra i les comunicacions òptiques es fan igual", introdueix Eduardo Ferrer, l’economista d’aquesta història i també el cofundador i conseller delegat de Slimop Space. Ressalta aquesta estabilitat perquè passa malgrat que els satèl·lits on van encaixats aquests telescopis són cada vegada més petits. I aquí hi ha la dicotomia que fa anys que aborden i que creuen poder tenir resolta abans del 2030: la fabricació d’uns sistemes òptics per a telescopis espacials ultralleugers únics al món per la seva mida, la velocitat a la qual poden estar a punt i el cost del procés.

La clau és, precisament, la manera de fabricar i integrar els miralls principals d’aquests telescopis. La seva tècnica aconsegueix que tinguin menys pes, que puguin ser modificables en remot (cosa que permet ajustar certes propietats de l’òptica fins i tot amb el satèl·lit ja orbitant) i que siguin molt més ràpids de produir.

Eduardo Ferrer coneixia Armengol Torres (ara cofundador i director tecnològic de l’empresa emergent), i aquest coneixia al seu torn Alejandro Santillán (cofundador i director de recerca i desenvolupament). Tenien tots tres llarga experiència en el sector aeronàutic i es van convèncer en cadena que era hora de mirar cap a l’espai. "Era on hi havia les grans oportunitats en el futur immediat", recorda Ferrer, que parla de fa cosa de quatre anys. En van estar un de sencer fent un estudi de mercat i proves de la tecnologia amb maquetes casolanes. Van contactar amb empreses com Airbus o Sener per veure si era una cosa que els interessaria... I van acabar entrant en un programa de l’Agència Espacial Europea (ESA).

"Han passat tres anys i ara mateix som en el que es coneix com a TRL 6, que vol dir que a finals d’aquest any tindrem un prototip que es provarà el 2027 en laboratoris per obtenir certificacions del fet que ha passat proves d’estrès tèrmic, vibracions, temperatura... i si tot això funciona, el 2028 estarem sortint a l’espai dins d’un coet", resumeix el conseller delegat de Slimop Space, una de les empreses finalistes de l’edició catalana dels premis Emprende XXI, coorganitzats entre CaixaBank i Enisa, i guanyadora del Premi Nacional d’Indústria a l’emprendiment industrial de l’any.

A Ferrer no l’inquieta arribar llavors a un sector que ha despertat recentment a Catalunya, sobretot gràcies a empreses que s’hi van posar fa ara una dècada. "El que fem no ho fa ningú més a escala mundial", sentencia l’empresari. "La prova d’això és que hàgim pogut presentar tres patents que no hagin tingut cap tipus de problema ni protesta", s’explica. "A més, tenim controlada la competència i ningú està fent la tecnologia que nosaltres estem desenvolupant, així que estem donant una solució que el mercat necessita, i sense competència", assenyala.

Finançament i contractació

Notícies relacionades

Sílvia Pérez Cruz: "Vaig cantar a la cimera progressista perquè la pau va primer"

"Que ens recomani Sánchez ens agrada i no ens agrada"

Pel camí van finançant-se amb rondes d’inversió i ajudes públiques. Amb el primer paquet van començar amb una operació de 200.000 euros que els va servir per començar a rodar i estan ultimant els últims acords d’una operació que hauria d’arribar als tres milions d’euros. No obstant, aposten especialment per les ajudes. "Som en una fase molt incipient i el que busquem és diluir-nos poc", justifica Ferrer. Porten 500.000 euros aixecats en programes públics catalans, espanyols i europeus, a més de préstecs públics.

Els diners van destinats a aquests primers prototips, als estudis de mercat i a contractar. Treballen cinc persones actualment a Slimop Space, la plantilla s’ampliarà fins a les vuit una vegada hagi passat l’estiu i la idea és anar contractant-ne progressivament fins a arribar a les 25. No semblen gaires, però és una de les claus que poden afavorir el seu creixement. "La tecnologia és cada vegada més barata i accessible per a empreses com la nostra", celebra Ferrer. "Abans només podien fer-ho els governs, els grans grups o les forces armades, i ara hi pot accedir qualsevol", acaba.