La Taverna del Clínic, de bar de tapes a un clàssic gastronòmic
L’establiment de l’Eixample que dirigeix Toni Simões celebra dues dècades al carrer del Rosselló servint una cuina de mercat que ha aconseguit fidelitzar la clientela.
La història de La Taverna del Clínic va més enllà dels 20 anys que compleix aquest 2026 perquè els seus orígens es remunten moltes més dècades enrere. Perquè José Simões no hauria obert aquest establiment a principis del 2006 si abans no hagués emigrat sol, encara adolescent, des de la seva Galícia natal fins a Tossa de Mar, on ajudava la família com a pastor de cabres.
Aquell xaval va treballar de valent com a cambrer en un restaurant, va estar després a l’Hotel Playafels de Castelldefels, on va coincidir amb un principiant i fugaç Ferran Adrià (encara recorda la bronca que li va llançar el cap de cuina a l’arribar pels cabells que portava) i es va instal·lar a Barcelona, on va ser a La Font del Gat i al Liceu, va obrir una marisqueria exitosa (O’Enxebres) i després un restaurant de cuina casolana al costat de l’Hospital Clínic anomenat Xalana.
Fa 20 anys, quan el patriarca va obrir La Taverna del Clínic en un antic taller de cotxes, el seu fill Toni estava intentant trobar el seu lloc al món després d’haver sigut un bala perduda. Va apostar per aprendre cuina perquè, confessa, "no sabia què fer". "Si no hagués sigut cuiner, no sé què hauria sigut de mi. No vaig ser un bon adolescent, era un desastre, la cuina em va salvar de tot això, em va agradar, em va enganxar".
Així que, després d’estudiar a l’ESHOB, va estar entre fogons de restaurants de Menorca i Formentera i una mica més d’un any a Can Fabes. "Allà vaig començar com stagier i vaig acabar com a cap de la partida de peixos. Vaig aprendre moltíssim, tinc un grandíssim record, m’ho vaig passar molt bé, però va ser duríssim", recorda. I quan el cuiner que havia contractat el seu progenitor per arrencar La Taverna del Clínic va marxar, el Toni es va oferir per ocupar el seu lloc. I encara continua al capdavant de la nau, on també havia treballat el seu germà Manuel, que es va haver de retirar per motius de salut.
La Taverna del Clínic va començar sent un bar de tapes que va triomfar amb magnificència –"una bogeria tremenda, facturàvem el que no està escrit", esbufega el Toni–. La clau de l’èxit eren els seus platets fets al moment, els formatges i el pernil. En aquells inicis, tenia escurabutxaques, màquina de tabac i televisió; reflex d’una època que el cuiner va anar adaptant quan va decidir elevar el nivell de l’oferta culinària. "Volia fer un mini Can Fabes abans que guanyar diners, però amb els anysveus que potser és més important guanyar diners que la teva il·lusió. Ara estic en l’equilibri, ja no tinc pardalss al cap. L’objectiu és ser feliç amb el que faig i que el client se’n vagi content", somriu.
Menús degustació
Va anar canviant els platets per plats i la barra per la taula; va aconseguir el local contigu, va reformar l’original, li va donar a la cuina "ratera" l’espai i les prestacions que necessitava... Amb una cuina de mercat i un producte excel·lent, ha aconseguit fidelitzar la clientela i convertir el restaurant en un clàssic de la ciutat.
Notícies relacionadesA més de les propostes fixes, Simões i el seu equip ofereixen menús degustació (de 90 i 120 euros i un tercer a base de caviar de 95), tots amb possibilitat de maridatge. Per cert, déu-n’hi-do quin celler; gairebé 500 referències de vins de mig món que han anat seleccionant el seu germà i, en els últims anys, ell mateix, després de formar-se com a sommelier.
"Assentar-te en una ciutat amb tanta competència em fa sentir orgullós. Com a cuiner estic en el meu millor moment i em sento madur. No tinc la necessitat d’impressionar ningú, faig el que vull", remarca el xef, compromès amb el producte i amb el seu negoci.
