Un retrat captivador de l’amor de màquina

Tot i que no està ambientada en la Nova York dels anys 80, sinó en un món futur i en l’espai exterior, l ’opera prima com a cineasta del músic Eric San –més conegut com a Kid Koala– manté clares similituds amb Robot dreams (2023), l’aclamada fantasia del bilbaí Pablo Berger, perquè totes dues estan protagonitzades per un androide i totes dues, a través de l’animació sense diàlegs, reflexionen sobre la soledat i la força de les connexions que transcendeixen els vincles de sang. Adaptació de la novel·la gràfica homònima publicada pel mateix San, la nova pel·lícula recorre a una paleta de colors pastel i un disseny minimalista per retratar l’estreta relació entre una nena que es prepara per ser astronauta i l’abnegat robot que es dedica a la seva cura, que queda trencada quan ella s’enlaira cap a l’espai en la seva primera missió mentre l’autòmat es queda sol, incapaç d’enfrontar-se al dolor causat per l’abandonament.

Mi robot favorito ofereix als seus espectadors més joves encertats moments de slapstick i comèdia tonta. I per al públic més adult proporciona una banda sonora impecable i, sobretot, una reflexió commovedora sobre el poder balsàmic de la imaginació, l’efimeritat dels llaços afectius i el valor de la resiliència emocional.

Notícies relacionades

Un Palestrina lluminós inaugura el Festival Llums d’Antiga

Les bromes finals de ‘Hacks’

‘Mi robot favorito’

Kid Koala (Estrena: 10/4/2026)