Els finalistes de l’Aena de Narrativa aplaudeixen el premi del milió d’euros: «El vot de pobresa dels escriptors no ha de ser perpetu»

El suspens durarà poc, ja que, d’aquí unes hores, dimecres a la nit, s’anunciarà al Museu Marítim de Barcelona el nom del nou milionari de les lletres hispanes. «Amb els premis els escriptors comprem temps per escriure, però no sé quant temps es compra amb això, la veritat», ha reconegut la xilena Nona Fernández, candidata al premi amb ‘Marciano’ i que ja sap que destinarà part del que ingressi a comprar un rentaplats. O, segons es miri, una mica més de temps. Perquè el consol per als ‘perdedors’ és que aquí no hi haurà caps violentament seccionats del cos, sinó xecs una mica menys suculents (30.000 euros per a cadascun dels finalistes) i abundants beneficis derivats dels drets d’autor de tots els exemplars de les obres que Aena comprarà amb una altra partida d’1,4 milions d’euros. Déu-n’hi-doret.

S’entén així el tarannà relaxat i aparentment distès amb què els finalistes han comparegut davant dels periodistes en la prèvia de la gala d’entrega. «Ara que he entrat al camp se m’ha passat tot el nerviosisme», ha assegurat Enrique Vila-Matas, finalista amb ‘Canon de cámara oscura’. ¿Valoració exprés? «El premi per a mi és augmentar el nombre de lectors. El valor real dels premis és la visibilitat», ha relativitzat l’autor barceloní. 

Polèmica «artificiosa»

Al seu voltant, front comú de la resta de finalistes a l’hora de desactivar possibles polèmiques sobre la naturalesa del premi, la dotació astronòmica i la conveniència que sigui una empresa de participació pública qui l’entregui. «Totes les crítiques al premi són comprensibles. Com a ‘sureña’, està bé que critiquem els problemes amb què pot venir aquest premi, però cal ser molt curosos a no sacrificar l’espai destinat al llibre», ha valorat l’argentina Samanta Schweblin, ferma candidata al guardó amb els contes d’‘El buen mal’. «La polèmica és impossible deixar-la fora, però en un món en què els premis han sigut jivaritzats o eliminats, cal ajudar a mantenir-los», ha afegit Nona Fernández.  

El madrileny Marcos Giralt Torrente, finalista amb ‘Los ilusionistas’, ha sigut el més contundent a l’hora de defensar la importància i pertinència del guardó. «És una polèmica artificiosa, ja que en l’art és habitual que les empreses públiques inverteixin. No hauria de ser notícia, però el món literari és tan petit i tan tèrbol que sorgeixen aquestes polèmiques. El milió d’euros és una manera de portar atenció al premi», ha remarcat.

Notícies relacionades

Dels 10 euros del Goncourt al milió d’euros del premi Aena: ¿quant val el millor llibre de l’any?

080 Barcelona Fashion fitxa Ricardo Seco després de la baixa de Luar i reforça la seva aposta internacional

A la tarima, una posada en escena que, segur, deu haver fet pensar més d’un caçador de senyals: els dos autors de Planeta (Vila-Matas i Schweblin) a un costat; els dos de Random House (Faciolince i Fernández) a l’altre; i el d’Anagrama (Giralt Torrente) enmig a tall de frontissa o separador. A l’hora de la veritat, no obstant, ple d’elogis cap als companys de taula. Cap dels llatinoamericans tenia molt clar què era aquest premi Aena que els reclamava insistentment per telèfon, però a tots els va alegrar veure’s tan ben acompanyats, com ha explicat Faciolince.

«A mi em va passar com a Nona, que no sabia bé quin premi era ni com es deia, però la resta de finalistes va ser la confirmació que era un premi seriós i literari», ha recordat Schweblin, que, com l’autora de ‘Marciano’, també té la fantasia d’invertir el premi en grans quantitats de temps per escriure. «Si hi ha alguna cosa amb què he somiat és la idea de guanyar un sou, i no aquesta cosa boja de viure sense ni un peso, de vegades amb una mica més sabent que te’l pots guanyar el mes següent», ha explicat.