Dels 10 euros del Goncourt al milió d’euros del premi Aena: ¿quant val el millor llibre de l’any?

Unes quantitats ja de per si mateix extraordinàries per ungir una novel·la publicada el 2025 en espanyol i en llengües cooficials que destaqui per «la seva qualitat literària, originalitat i aportació cultural» a les quals cal sumar una segona partida d’un altre milió d’euros que l’empresa invertirà en la compra d’exemplars dels cinc títols que arribin a la ronda final de deliberacions. En lliça, cinc títols que el jurat ha donat a conèixer aquest dimecres:‘Canon de cámara oscura’, d’Enrique Vila Mata (Seix Barral); ‘Ahora y en la hora’, d’Héctor Abad Faciolince (Alfaguara); ‘Marciano’, de Nona Fernández (Penguin Random House); ‘Los ilusionistas’, de Marco Giralt Torrent (Anagrama); ‘El buen mal’, de Samanta Schweblin (Seix Barral). D’entre aquests en sortirà el 8 d’abril un nou milionari i unes quantes hipoteques amortitzades. 

La primera raó esgrimida per Aena per justificar aquest estratosfèric guardó (el Premi Nacional de Narrativa, atorgat pel Ministeri de Cultura i fins ara el més ben dotat a obra publicada a Espanya, es queda en els 30.000 euros) és, segons ha reconegut el conseller delegat de la companyia, Maurici Lucena, el «foment de l’hàbit de la lectura i de la publicació de llibres de qualitat» per combatre «els pàl·lids resultats» relatius al rendiment lector que dona l’informe PISA del 2022.

La segona, de pes simbòlic i abast extraliterari, acabar amb l’anomalia que suposa que un país amb més de 1.200 premis literaris no disposi d’un guardó a obra publicada comparable «en prestigi i fama» a premis internacionals com el Goncourt francès, el National Book Award nord-americà o el Booker britànic. «Intentar fer un Booker em sembla essencial», va deixar dit la presidenta del jurat de l’Aena de narrativa, Rosa Montero, durant la presentació del premi. 

A Espanya, és cert, elPlaneta reparteix cada any un milió d’eurosi l’Alfaguara de novel·la i el Fernando Lara assoleixen xifres tan sucoses com els 175.000 dòlars i els 120.000 euros, respectivament, però tots són a obra inèdita, cosa que permet als grans grups utilitzar-los com a arma diplomàtica per impulsar carreres, reconèixer autors de la casa o birlar estrelles a la competència. 

¿Qui vol ser milionari?

Amb l’entrada en escena d’Aena i el seu milionari premi a la que serà vista molt probablement com la millor novel·la del 2025, es fa inevitable la comparativa amb uns models a seguir que mai han necessitat de dotacions enlluernadores, més aviat el contrari, per cotitzar a l’alça a les grans lligues del respecte literari. Així que, ¿quant val (o costa) el millor llibre de l’any?

El cas més significatiu és el Goncourt, creat a començaments del segle passat a França per Edmond de Goncourt i capaç de canviar la vida a Marguerite Duras, Jean Echenoz, Patrick Modiano, Jonathan Littell, Michel Houellebecq, Leïla Slimani o Pierre Lemaitre, per citar-ne només uns quants, malgrat la seva discreta i simbòlica dotació de 10 euros. «Hi ha trampa, perquè el Goncourt són aquests 10 euros… i 500.000 exemplars venuts», reconeix Lemaitre, guanyador el 2013 amb ‘Nos vemos allá arriba’, cada vegada que li pregunten sobre això. Per a premi, doncs, la quantitat de lectors que confien pràcticament a cegues en el segell de qualitat que distingeix des de 1903 «la millor obra d’imaginació en prosa» publicada en francès cada any. 

El mateix passa amb el segon premi amb una dotació més baixa però un impacte comercial inversament proporcional. Es tracta de l’Strega, instituït el 1947 a Itàlia i pel podi del qual han desfilat des de Cesare Pavese a Claudio Magris passant per Natalia Ginzburg, Umberto Eco, Antonio Scurati o Donatella Di Pietrantonio. Oficialment, el guanyador s’emporta 5.000 euros, però, extraoficialment, la vareta màgica del premi i el seu jurat format per fins a 400 experts del sector cultural multiplica el nombre de vendes i lectors com per art de màgia. «És el llibre que tots llegeixen a l’estiu. Si t’has de comprar un llibre abans d’anar-te’n de vacances, compres el premi Strega d’aquest any»,explicava en una entrevista amb EL PERIÓDICO Andrea Bajani, guanyador l’any passat amb ‘El aniversario’.  

L’empenta del Booker

El 2005, Alemanya va impulsar el Deutscher Buchpreis, que reconeix amb 25.000 euros la millor novel·la en llengua alemanya, mentre que els Països Baixos compta amb un dels guardons europeus a obra publicada més ben dotats: 50.000 euros per a la millor novel·la en neerlandès. En els dos casos el model a seguir és el Booker Prize, instituït el 1969 per reconèixer la millor novel·la en anglès publicada a Anglaterra i Irlanda per autors de la Commonwealth. Dotat actualment amb 50.000 lliures, el 2014 va ampliar el marc d’acció per premiar la millor novel·la escrita en anglès i publicada al Regne Unit. Entre els seus guanyadors, el qui és qui de les lletres anglosaxones: des de Salman Rushdie fins a Iris Murdoch passant per Ian McEwan, Penelope Fitzgerald, Kingsley Amis, Kazuo Ishiguro, Margaret Atwood i George Saunders. 

Com li va passar a Eva Baltasar, finalista el 2023 de la variant internacional del Booker que es va crear el 2016 per reconèixer la millor traducció a l’anglès de l’any amb 25.000 lliures per a l’autor i 25.000 més per al traductor, ni tan sols fa falta arribar al podi per notar l’empenta del guardó i els seus galons de prestigi. «Definitivament, el fet d’aparèixer en la ‘shortlist’ et garanteix més atenció i una mica més de tranquil·litat, ja que no has de passar-te mesos i mesos pensant què passarà amb la novel·la. A més, els editors sempre es posen molt feliços amb aquestes nominacions», reconeixia al seu pas per Barcelona l’irlandès Colin Barrett, finalista el 2024 amb la seva novel·la ‘Casas de locos’. 

Notícies relacionades

El superdissabte de les lletres catalanes: 12 premis, 155.000 euros i una gala per competir amb els Gaudí

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

Imbatible és també l’honorabilitat que brinda el totpoderós Pulitzer de Ficció, un dels set premis que es van crear després de la mort de Joseph Pulitzer i que, malgrat la seva poc cridanera dotació de 15.000 dòlars, garanteix faixes delicades, titulars d’altura i vendes de drets gairebé immediates. Ho saben bé Colson Whitehead, Hernán Díaz, Rebecca Makkai, Jonathan Franzen, Junot Díaz o Michael Chabon, guanyadors a qui la prestigiosa medalla ha servit de pista d’enlairament internacional.

Per allà hi ha també Percival Everett, guanyador del Pulitzer de l’any passat amb ‘James’, novela que li va valer també el no menys cèlebre National Book Award, dotat amb tan sols 10.000 euros i en el palmarès del qual destaquen Nelson Algren, William Faulkner, Saul Bellow, Joyce Carol Oates, Flannery O’Connor, Thomas Pynchon, John Cheever, Susan Sontag o Annie Proulx. Un panteó sens dubte estel·lar que el premi Aena aspira a replicar a escala hispanoamericana. El temps (o el jurat) dirà.