Mesura: "Va ser un gran repte transformar la Casa Batlló"

Sota el mantra de "cada crisi és una oportunitat i una forma reactiva de viure", va néixer l’estudi d’arquitectura Mesura, a Barcelona. Era el 2010 i el sector de la construcció vivia el seu pitjor moment a Espanya. Cinc universitaris, Carlos Dimas, Jaime Font, Benjamín Iborra, Jordi Espinet i Marcos Parera, representants d’una generació que va començar la carrera d’arquitectura amb la promesa d’una feina ben remunerada i èxit, van acabar els estudis quan començava la crisi més gran que es recorda del sector. "Era un moment de molta angoixa, però nosaltres estàvem en un moment vital d’alegria. La primera idea no va ser tan empresarial, sinó de grup. Vam pensar que, si ningú ens donava feina llavors, per què no ajuntar-nos per fer projectes i veure si trobàvem oportunitats", explica Font.

Una d’aquestes oportunitats va ser el concurs Europan, un certamen de Projectes Urbans per a arquitectes de tot Europa, menors de 40 anys. "Com que realment vèiem molt impossible guanyar, la proposta va ser tan radical que ens sortíem de les bases del concurs", assegura l’arquitecte. I, contra tot pronòstic, el jurat va decidir que la seva seria la proposta vencedora. "D’allà no ens va sortir cap projecte activable, però ens va donar la confiança de veure que potser el grup ho feia bé", afegeix.

Primers projectes

A partir d’aquell moment i durant els seus primers cinc anys, van arribar petits projectes, com una pop-up o una reforma d’una terrassa de Rambla Catalunya. "Fèiem feines que ens donaven una estabilitat econòmica i una professionalització, i això ens permetia investigar en els projectes que realment ens feien feliços com a ments inquietes", comenta Iborra, responsable del disseny de la famosa casa de Los Javis a Madrid. Aquesta missió va culminar el 2016 amb el naixement de Mesura –fins aleshores no tenien nom– i dos projectes que representaven els valors en què ells creien: Casa IV, una ampliació d’una casa tradicional dels anys 80 a Elx, i la intervenció paisatgística del castell de Peratallada. "Quan vam acabar la carrera, l’ètica de la professió estava sota mínims perquè érem en part còmplices del boom de la construcció. El nom de Mesura és això: contenció en les accions", assenyala Font.

L’empresa es regeix pels valors del treball en equip, el respecte i l’escolta, tant a les persones que confien en ells, com al lloc i espai de treball. "Utilitzem molt el genius loci, que es com l’esperit o guardià del lloc al qual li preguntes què necessita el lloc, la història i les persones que han viscut allà", comenta Font. Un altre dels valors de l’empresa és l’ambició de fer projectes amb cert impacte i transformació. "Aquestes ganes d’explorar terrenys on potser no ens sentim tan còmodes ens ha portat a crear projectes que impactin més gent, territorialment més grans", explica, per la seva banda, Espinet.

La segona gran crisi que va afrontar l’estudi va ser la pandèmia de la covid i, curiosament de nou, el gran punt d’inflexió o moment de creixement de l’empresa, quan va començar la seva internacionalització –actualment, tenen gran presència a l’Orient Mitjà i també han impulsat projectes en països com Itàlia i l’Índia–. "És una direcció forçada que vam agafar perquè a Espanya hi havia una crisi molt gran", assegura Font. El seu pròxim gran projecte és la remodelació de la Casa Taller Corberó, a Esplugues.

Conservar el passat

Notícies relacionades

La Tourette, un ens «malèvol»

Rosalía i l’afany de control

En molts projectes de Mesura, el passat té molta importància. "Si hi ha alguna cosa que ens preocupa és com l’arquitectura està afectant negativament la identitat dels llocs. Per nosaltres, la sensibilitat cap al lloc ens ha portat a entendre que l’arquitectura forma part de la riquesa i la diversitat de cada lloc", explica Iborra. No obstant, segons l’empresari, ara mateix la globalització està lluitant contra això. "És una arquitectura globalitzadora en el mal sentit, en el sentit de crear una mateixa imatge a qualsevol part del món. Això ens ha portat a tenir una visió molt potent de no voler formar-ne part, sinó estar compromesos que l’arquitectura mantingui la identitat dels llocs", reflexiona. Una idea que també acompanya la sostenibilitat: "Treballar des de la identitat local dels llocs significa entendre l’arquitectura amb la lògica de l’arquitectura passiva, el clima, i utilitzar materials locals". "El lloc sempre ha estat allà i una responsabilitat de l’arquitecte és interpretar-lo i saber que hi ha una història darrere", conclou Dimas.

Un d’aquests llocs amb història, local i "un gran repte", va ser la transformació de la segona planta de la Casa Batlló de Gaudí com a galeria d’art contemporani. "Gaudí és el nostre gran mestre i referent. Vam fer aquest procés d’escolta, d’investigació, d’entendre la seva mirada, però des d’un punt de vista més contemporani", apunta Parera.